La Vanguardia (Català-1ª edició)
La llegenda d’Albert Speer, l’arquitecte de Hitler, torna a escena
El mite d’Albert Speer, l’arquitecte de Hitler, torna al teatre. Amb 32 anys va ser nomenat el 1937 inspector general d’edificis de Berlín i va planejar amb el Führer la capital del Reich victoriós, Germània. Però la guerra va començar a posar-se costa amunt per als nazis i Hitler, fascinat per Speer i els seus dots organitzatius, el va nomenar ministre d’Armament el 1942. Tot això va passar. A partir d’aquí comença el mite, en part creat per Speer.
Un home que d’una banda va fer fora els jueus dels seus pisos de Berlín i de l’altra va aconseguir deslliurarse de la mort als judicis de Nuremberg mostrant-se molt afligit per l’horror del nazisme, que ell desconeixia: era un tecnòcrata. Això sí, assegurava que com a ministre d’Armament va prolongar la guerra dos anys i mig amb el seu geni després de Stalingrad. Els historiadors diuen que va manipular les estadístiques. En tot cas, el brillant arquitecte, per qui es va atribuir a Hitler atracció homoeròtica, torna a escena a Speer, una comèdia irònica del 1998 de l’argentina Esther Vilar que dirigeix Ramon Simó i protagonitza Pep Munné al teatre de La Gleva.
“És història-ficció, la trobada entre Speer el 1980 amb un pretès representant de l’RDA que el convida al seu antic despatx per una conferència. En realitat vol saber la veritat, que li parli del nazisme, la seva implicació, com va reorganitzar l’economia”, diu Simó. Que destaca que la peça aborda el segle XX europeu en un moment en què hi ha una societat comunista en declivi mentre a l’altre costat del mur l’economia creix després d’una reconstrucció en què es van recol·locar molts nazis en ministeris i grans empreses: “El seu saber es va utilitzar per reconstruir Alemanya i Europa i avui veiem les seves idees per sota de tot el moviment ultraliberal, que no ha marxat mai”.
I remarca que “molts van reivindicar que Speer era un fenomen i no tenia res a veure amb els nazis. De Gaulle i Brandt van demanar de treure’l de presó”. Però
si Speer es reivindicava com a tecnòcrata i encara avui es crida a la tecnocràcia a les crisis, conclou, s’han trobat documents que impliquen Speer en la solució final i, com diu ell amb ironia, ‘tothom em pregunta pels sis milions de jueus i ningú pels 14 milions de treballadors esclaus que eren responsabilitat meva’”.
Va ser ministre d’Armament però es va reivindicar com un tecnòcrata sense participació política