La debilitat socialista

cons. Més Madrid és una organització d’àmbit provincial que té com a referent al Congrés Més País, un grup amb només dos diputats. L’experiment d’Íñigo Errejón, el fundador de Podem que va rivalitzar amb Iglesias fa quatre anys a l’assemblea de Vistalegre proposant un moviment més porós i amb menys arestes ideològiques, obté un meritori premi de consolació, que el pot empènyer a rellançar el seu projecte en unes futures eleccions generals.

L’excel·lent resultat de Més Madrid també es pot llegir amb una altra òptica, més enganxada al terreny: els últims dos anys Mónica García ha estat percebuda pels madrilenys com la veritable cap de l’oposició a Isabel Díaz Ayuso, davant l’eclipsi de Gabilondo, que es preservava com a figura de consens esperant ser nomenat Defensor del Poble després d’un acord del PSOE amb el PP. Tot Madrid sabia que el professor Gabilondo estava marxant. Malgrat això, l’aparell socialista, sorprès per l’avançament electoral, va decidir mantenir-lo al capdavant de la candidatura. En vista dels resultats, sembla com si el PSOE hagués apostat per una derrota honrosa a Madrid confiant que el Partit Popular quedés presoner de Vox. La derrota socialista no ha estat honrosa i el PP s’ha aconseguit escapolir del placatge de l’extrema dreta.

Ha guanyat la presidenta omnipresent als mitjans de comunicació amb la bandera de la llibertat de moviments en temps de pandèmia. I ha obtingut un resultat molt digne la diputada metgessa (Mónica García) que encarnava l’oposició, mentre el professor Gabilondo es retirava voluntàriament a un segon pla per preservar-se com a figura de consens. Sánchez ha fracassat volent intervenir en la campanya i Iglesias no ha obtingut el revulsiu que esperava baixant a l’arena local. Cal tenir en compte les claus domèstiques de Madrid.

Lola García