Sánchez pateix un “desastre sense pal·liatius” a les urnes de Madrid

La Moncloa i la direcció del PSOE assumeixen la patacada, arrasats pel PP i superats per Més Madrid

No només no hi va haver miracle sinó que, el que és pitjor, el somni es va acabar ahir a la nit en un autèntic malson per a Pedro Sánchez i el PSOE, arrasats pel Partit Popular i fins i tot superats per l’esquerra per l’emergent candidata de Més Madrid, Mónica García. “Un desastre sense pal·liatius”, van assumir tots a la Moncloa i a les direccions del PSOE i del PSM. El candidat socialista, Ángel Gabilondo, que va fracassar en el seu tercer i ja últim intent de governar a Madrid, va admetre que havia quedat sepultat per la polarització d’aquesta agra campanya electoral.

“He ofert propostes assossegades i de vegades he tingut dificultats per obrir-me pas i plantejarles assossegadament. Òbviament no ho he aconseguit, en vista dels resultats, i ho lamento; m’hauria agradat aconseguir-ho”, va reconèixer Gabilondo. “No he estat capaç d’obrir espais per a un debat assossegat”, va admetre.

El dur honor de posar cara a la derrota des de Ferraz va correspondre després al secretari d’organització del PSOE, el ministre José Luis Ábalos. “No són uns bons resultats i no hi vull posar draps calents”, va advertir. “No hem sabut atreure tot el nostre electorat ni evitar la polarització en què s’ha desenvolupat aquesta campanya”,

Inmaculada Sánchez

Pva assumir. Ábalos, tot i això, va criticar que aquestes eren unes eleccions “innecessàries”, convocades per Isabel Díaz Ayuso per “liquidar” el seu soci de govern, Ciutadans. “I ho ha aconseguit”, va reconèixer. Però Ábalos va advertir que, en tot cas, Ayuso uneix el seu projecte polític “a una ultradreta que s’alimenta de la divisió i de l’odi”.

Mentre es feia fosc a Madrid i al carrer de Génova es començava a organitzar la festa davant de la seu nacional del PP, a la Moncloa continuaven advertint, tot i això, que els seus números no quadraven amb tots els sondejos difosos durant tota la tarda de la jornada electoral i que ja avançaven el triomf i la inevitable reelecció d’Ayuso com a presidenta autonòmica. “Fins al final no se sabrà, encara hi ha partit; veurem l’escrutini real”, al·legaven negant-se a llançar la tovallola, malgrat que a la seu del PSOE a Ferraz ja s’hi instal·lava el pessimisme i la decepció per la impressió generalitzada que el somni de recuperar Madrid, amb Gabilondo liderant un govern progressista, es veia frustrat altre cop després de 26 anys de governs ininterromputs de la dreta.

El somni es va diluir aviat, amb l’escrutini real. I va acabar transformat en malson. Amb prou feines amb un 6% escrutat, el PP ja es va situar en 59 escons, i el bloc de la dreta, amb Vox i malgrat la desaparició de Cs, arribava als 72 diputats

ocs ho haurien previst fa tot just un parell d’anys, però Isabel Díaz Ayuso s’ha convertit en el fenomen polític destinat a redissenyar la dreta espanyola tres dècades després que Manuel Fraga, el 1989, cedís a José María Aznar un partit que, amb canvi de nom, líder i expectatives, aspirava a desbancar el socialisme de Felipe González.

La dirigent madrilenya ha guanyat la seva arriscada aposta. Aquest 4 de maig ha confirmat les expectatives i mantindrà la presidència de la Comunitat de Madrid, l’arma més valuosa del PP per reprendre l’assalt a la Moncloa, com el triomfant balcó de Génova va proclamar als quatre vents ahir a la nit. Però sent aquesta la conseqüència més directa de les eleccions, més rellevant resulta *Es van repetir les eleccions per un cas de transfuguisme i ja superava tranquil·lament la majoria absoluta, mentre que al bloc de l’esquerra el PSOE, Més Madrid i Unides Podem amb prou feines sumaven 64 escons. A mesura que avançava l’escrutini i pujaven els decibels de la festa de Génova,

el PP superava els 61 escons i després els 62, i ja sumava 75 seients a l’Assemblea amb Vox, mentre que el bloc de l’esquerra queia a 61 escons. El PSOE, que el 2019 va guanyar les eleccions amb Gabilondo amb més de 880.000 vots i 37 escons, ja se situava en els 26 escons a les deu de la nit. I encara no s’havia tocat fons. Només mitja hora després ja només tenia 25 diputats. Ja es va començar a entreveure la tragèdia, per tant, i tots els números esgrimits a la Moncloa van