El cicló Ayuso devora el PP

que l’extrema dreta hagi ratificat la condició de soci imprescindible en qualsevol contesa que pretengui Pablo Casado a partir d’ara. Ja res no podrà ser igual a Génova, o allà on hi hagi la futura seu dels populars, a partir d’ara.

El cognom franquista que Fraga pretenia desdibuixar de l’àmbit electoral del nou PP, obrint la casa a liberals i democristians, ha tornat amb les crisis, el nou populisme i la fragmentació dels espais polítics clàssics d’Espanya i el món. I ha reclamat el seu lloc a la família. Vox manté posicions i, encara que només calgui la seva abstenció per a la investidura d’Ayuso, continuarà marcant el camí al PP, una vegada que s’ha constatat que ni la seva més desacomplexada líder és capaç d’engolir-lo. I si ho arriba a aconseguir en el futur només serà a còpia d’imitar-lo.

Mentre a la Moncloa intenten minimitzar danys amb la campanya de vacunació en primera pàgina de l’agenda del president, els socialistes de Madrid tornen a enfonsar-se en la seva històrica incapacitat de plantar cara al PP amb l’agreujant de la irrupció de Més Madrid i la seva inesperada líder, Mónica García, com a solvent competència. Per a Pablo Iglesias, per part seva, el sacrifici ha resultat altament costós. Ha aconseguit recuperar Podem a la seva ciutat d’origen i posar en marxa la successió dels liles, però de com es dirimeixi el traspàs de poders i la seva gradual retirada en dependrà en bona part, també, el futur del sanchisme i que es mantingui al poder.

No poques peces ha mogut aquest 4-M tan a la madrilenya. La participació rècord confirma que els ciutadans estan més mobilitzats que mai i que la polarització política continuarà sent companya de viatge fins i tot després d’aquesta campanya. El president d’Andalusia, el popular Moreno Bonilla, sospesa la seva oportunitat. Feijóo veu allunyar-se la seva. I Casado ja no té cap dubte sobre a quins braços li convé lliurar-se.

Els socialistes de Madrid es tornen a enfonsar en la seva històrica incapacitat de plantar cara als populars