L’‘efecte García’ encimbella Més Madrid després de la desfeta del PSOE

Es converteix en la segona força més votada i aconsegueix 24 escons

Victòria amb regust amarg la que va aconseguir ahir a la nit Més Madrid. Mónica García afrontava la seva primera nit electoral com a candidata a la presidència de la Comunitat de Madrid amb el cartell de revelació i no va defraudar les expectatives generades durant la campanya. La candidata de Més Madrid va confirmar el sorpasso de la seva formació al PSOE empatant en nombre d’escons amb els socialistes (24), però situant-se com a primera força de l’esquerra en nombre de vots.

Aquest avançament, de tot just 3.000 vots –603.763 pels 600.968 que va obtenir Ángel Gabilondo–, no es va confirmar fins que el recompte electoral va arribar al 96,14%, i a la seu del partit de Gran Vía es va celebrar com si es tractés d’un gol al minut 91.

La victòria, tot i això, no va ser total, ja que no van aconseguir l’objectiu prioritari, que no era cap altre que sumar una majoria de forces d’esquerra que arrabassés la presidència regional a Isabel Díaz Ayuso. “M’hi he deixat la pell, però no n’hi ha hagut prou”, lamentava García.

Amb tot això, el discurs de Mónica García amb prou feines va deixar marge per a la celebració, ja que després d’una campanya “dominada pel soroll i el fang” en què assegura que ha posat “ànima, cor i cervell”, la líder de Més Madrid entén que les urnes han demostrat que “hi ha un espai verd, feminista i madrileny amb un ampli marge de creixement”, un nou objectiu pel qual la segona formació més votada de Madrid assegura que sortirà a lluitar des d’avui mateix. “Quan el comptador per als comicis del 2023 es torni a posar a zero”, va reconèixer.

D’aquesta manera va assumir la candidata de Més Madrid el lideratge de l’oposició al PP d’Isabel Díaz Ayuso, i es va arrogar “el compromís i la responsabilitat de ser la força política que lideri l’alternativa i el canvi a la Comunitat”.

A Més Madrid entenen que la clau de l’èxit de Mónica García ha estat assumir el paper de flagell d’Ayuso durant la pandèmia enfront de la “incompareixença de Gabilondo”. Una tasca d’oposició que la metgessa anestesista de l’hospital 12 de Octubre va centrar

Percentatge de vot a fiscalitzar el balanç sanitari del Govern regional durant un mandat marcat per la pandèmia. Una manera de fer política “enfocada en el que és important i quotidià, al carrer i allunyada de la política espectacle que es planifica a cop de tuit”, resumeix el seu equip.

Per això Més Madrid va traçar una campanya austera –amb un pressupost de tot just 550.000 euros i molt inferior al dels seus rivals–, en què García va alternar aparicions en grans mitjans amb entrevistes en programes minoritaris o fins i tot connexions al seu acabat d’estrenar canal de Twitch a fi d’arribar a un votant desmobilitzat que no es regeix pels canals de comunicació habituals.

Amb un programa centrat en el reforç dels serveis públics i el rescat de famílies i empreses afectades per la pandèmia. Contraposant el seu coneixement de la Sanitat i el seu pla “per reconstruir Madrid amb els madrilenys dins” amb l’“afany de les dretes per convertir-la en la comunitat d’‘Apadrina un milionari’”.

Després del veredicte de les urnes, l’èxit d’una formació que amb prou feines acaba de complir dos anys de vida és inapel·lable. Perquè cal recordar que el seu líder nacional, Íñigo Errejón, en va impulsar la fundació amb l’exjutgessa Manuela Carmena tot just tres mesos abans dels anteriors comicis autonòmics i com a resultat del cisma obert entre el mateix Errejón i Pablo Iglesias durant la seva disputa pel lideratge de Podem.

La reconfiguració de forces a l’esquerra a què obliguen els resultats d’ahir a la nit a la Comunitat de Madrid farà que totes les formacions replantegin el seu paper als comicis generals previstos per al 2023. I a Més Madrid hauran de calibrar si el pas enda

RESULTATS “M’hi he deixat la pell, però no n’hi ha hagut prou per desallotjar Ayuso”

2023 “Hi ha un espai verd i feminista amb un ampli marge de creixement”

vant d’ahir mereix sondejar la possibilitat de formular una candidatura nacional que aglutini el votant d’esquerres menys centrista que els postulats del PSOE però més moderat que les tesis plantejades per Unides Podem. És una possibilitat que Íñigo Errejón va explorar el 2019 però amb poc marge, ja que es va veure obligat a articular la seva candidatura en tot just dos mesos per la pressa de la repetició electoral que es va celebrar aquell 10-N.

La mateixa Mónica García va deixar la porta oberta a tornar a intentar-ho quan va reconèixer fa pocs dies que la manera de fer política de Més Madrid “és perfectament exportable” a la resta del país, però la cautela s’ha imposat al quarter general de la segona força més votada de Madrid, per a qui l’objectiu principal el 2021 és assaltar la seu del Govern regional de la Puerta del Sol.