No era el feixisme, eren els impostos

Quins han estat els mèrits d’aquesta noia, que no va fer bé l’únic debat de la campanya ni va enlluernar en la majoria de les seves declaracions? S’ha escrit molt sobre les seves teories de la llibertat. Hi ha literatura magnífica sobre les petites llibertats que ella va representar. Per a aquest cronista, la clau fonamental ha estat l’economia i, dins de l’economia, els impostos. La gent i les empreses van a Madrid perquè a Madrid s’hi paga menys. I aquesta gent i aquestes empreses valoren especialment l’impost de successions. Ho va saber veure Ángel Gabilondo, i el primer que va dir va ser que no els apujaria, però va provocar l’efecte contrari al que buscava: va donar la raó a Ayuso i no va resultar creïble per la insistència del Govern central en l’harmonització fiscal.

Després hi ha el que ja coneixem: els propietaris de bars i restaurants, els seus treballadors, el petit comerç i els espectacles, com va demostrar Nacho Cano. Van veure què passava amb els tancaments en altres comunitats, i van convertir Díaz Ayuso en un mite. No s’havien vist mai fotos d’un candidat entre les ampolles de les cafeteries. Només faltava treure-la en processó pels carrers i ho van fer ahir en una peanya de vots. Ara queda la incògnita Vox, que sí que decidirà el discurs aliè sobre si la dreta se centra o s’escora.

Dels vençuts, quina llàstima Ciutadans, que va començar el seu declivi a les eleccions generals, el va continuar a Catalunya, el va agreujar a Múrcia i a Madrid el va rematar malgrat el seu bon candidat. Quina pena d’Ángel Gabilondo, en una altra ocasió potser un magnífic president, però un mal candidat per a unes eleccions amb tant enfrontament. Que bé Mónica García, l’emergent que pot lliurar a Errejón la primacia entre els dos Podem. I quin escàs resultat per a Podem. Pablo Iglesias va abandonar una vicepresidència per salvar el partit i el va salvar. Sense ell com a candidat, en el pitjor dels casos avui es despertava extraparlamentari. Però amb ell només es pot concloure: molt líder per a tan poc resultat. Incert destí el que Madrid li acaba de marcar.

La clau ha estat l’economia; la gent i les empreses van a Madrid perquè a Madrid s’hi paga menys