La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rebots des dels antípodes
Francesc-Marc Álvaro
A efectes dels dos grans partits estatals, la foto de l’autonomia madrilenya és, des d’ahir, tot el contrari de la foto que ens van portar les eleccions catalanes del 14 de febrer: la popular Díaz Ayuso venç folgadament i governarà mentre els seus homòlegs catalans tenen només tres diputats i són completament irrellevants; els socialistes de la Comunitat de Madrid retrocedeixen notablement, mentre que el PSC va aconseguir ser la força més votada, va empatar en diputats amb ERC i es va convertir en el principal partit de l’oposició al Parlament. El centre de l’Estat continua sent un feu inequívocament conservador mentre el PSOE perd posicions com a alternativa des de l’esquerra, en benefici de Més Madrid. Té substància que els d’Arrimadas desapareguin de l’Assemblea madrilenya mentre que al Parlament
resisteixen, malgrat haver sofert una gran patacada.
El mapa polític de la Comunitat de Madrid com els antípodes de Catalunya. Al mig, l’Executiu de Pedro Sánchez, que haurà de reflexionar a fons sobre els rebots inesperats d’aquell moviment temerari de peces que va començar a Múrcia, a instàncies dels gurus de la Moncloa, per enfortir, en teoria, un partit en liquidació com és Ciutadans. Sánchez s’ha implicat intensament en aquesta batalla i, per tant, en surt escaldat, una cosa que la lideressa va resumir d’aquesta manera: “El sanchisme no ha entès el que és Madrid”. Però d’això no pot extrapolar-se mecànicament que hagi canviat la sort del líder del PSOE, ja que el microclima polític de la capital espanyola no es reprodueix en les eleccions generals, fins i tot si Pablo Casado
capitalitzés –i això no és segur que passi– el triomf de la baronessa popular amb més projecció.
I quins rebots podem esperar en la incerta política catalana, pendent encara d’un acord per formar Govern? Tot depèn de si, des d’avui, Sánchez altera, modifica o modula la seva aposta per la majoria parlamentària que sosté el seu Gabinet i les seves polítiques, la qual inclou ERC i Bildu, a més del PNB i dels quatre diputats del PDECat que exerceixen sota les sigles de Junts. Això és difícil, tenint en compte que, a més, Cs és avui un grup a punt de la demolició forçosa.
D’altra banda, si Sánchez postergués la tramitació dels indults dels presos del procés i si no reactivés la taula de diàleg sobre la situació catalana, semblaria que té por dels populars, la qual cosa no lligaria amb una dada essencial: si l’estratègia d’Ayuso (la que ha escrit Miguel Ángel Rodríguez) fos copiada per Casado en les pròximes generals, el centre polític quedaria més fàcilment en mans dels socialistes, possibilitat que també es veuria afavorida per l’extinció del partit taronja. Tenir por de Casado quan tot el porta a acostar-se a Vox? En la mesura que Sánchez continuï jugant del centre cap a l’esquerra, no té motius per corregir la seva agenda catalana.
En la mesura que Sánchez continuï jugant del centre cap a l’esquerra, no té motius per corregir l’agenda catalana