La Vanguardia (Català-1ª edició)
Daoiz, Velarde i aquestes votants
Joaquín Luna
Amb aquestes votants, que surtin del mig els artillers Daoiz i Velarde. En cadires de rodes, amb caminadors o ajudades de bastons, més elles que no pas ells, les votants sortien de l’institut Lope de Vega i l’escola Pi i Margall de Madrid amb el document a la mà i l’orgull al front.
No votaran, van pensar alguns, i ja hem votat.
La sortida d’aquests dos col·legis electorals, contigus, al barri de Fuencarral, zona de Malasaña, és una estampa commovedora, i no pas perquè ho digui un cursi, sinó per les edats, la mobilitat reduïda a la mínima expressió i la determinació de votar, votar i votar.
–Votem pel nostre futur!
Així respon l’Enrique, de 58 anys, que estira el cotxet de rodes del seu pare, de 91 anys, carrer amunt després de dipositar el sufragi. Abans, el futur era cosa dels anuncis de refrescos i els joves; avui sembla cosa de tots.
El barri és ben curiós. Fuencarral, Malasaña però també Universidad, i a prop li queda La Vía Láctea, refugi de la movida, com el Palacio de Liria, casa dels Alba. “És un districte electoral molt divers, envellit i menys d’esquerres del que sembla. En aquesta escola, per exemple, voten Esperanza Aguirre, Tejero Molina i el duc d’Alba”, explica en Juan Carlos, un dels apoderats d’Unides Podem al Lope de Vega.
El marc és preciós. La plaça Dos de Mayo, això que les guies anomenen “racons per descobrir” i els castissos la plaça del Dosde, dedicada als ínclits Daoiz i Velarde, que eren dos i no pas un com Ortega y Gasset. Dos capitans d’artilleria que es van revoltar a la caserna veïna de Monteleón i van palmar aquell 2 de maig del 1808 davant el francès, poc il·lustrat, per cert. Les seves dues estàtues en bronze, obra d’un català, Antonio Solá, donen excel·lència –al centre geomètric– a aquest espai, on hi ha zones de gronxadors i terrasses de vermut, com el Bar Gato, que afegeix “bar de categoria”, perquè hi ha incrèduls.
De deu a dotze, l’hora aconsellada per als més grans de 65 anys, això sembla una romeria a Lourdes encara que siguis laica i a fi de votar, cosa que la majoria dels interrogats es prenen com “un deure”. Observar la determinació d’aquestes persones apuja
“Votem pel futur!”, diu un home que estira el cotxet de rodes del seu pare, de 91 anys, a la sortida del col·legi, que sembla Lourdes
l’ànim i dona brillantor a les jornades electorals.
Carmen Díaz Barrique, 60 anys, empeny la cadira de rodes de la seva mare, Matilde Barrique, de 91 anys, i parla per ella: “No ha fallat mai a una elecció. Fins i tot en aquesta, amb covid, ha volgut votar. Per a ella era molt important, molt”. Són una família amb pedigrí polític perquè un avi va estar entre els fundadors del PSOE, apadrinat al casament per Pablo Iglesias, i un altre va ser militar republicà. “Vaig créixer a Universidad; abans hi havia la Complutense, que era un barri de classe mitjana. He tornat fa tres anys i el canvi es nota: els preus de l’habitatge estan pels núvols”. Mentre parlem, sense adonar-nos-en, el sol pica però la Matilde no diu res. Aguanta el sol com va aguantar el franquisme i avui gaudeix de la democràcia. Un ja s’imagina el seu vot, però s’acomiaden amb aquell civisme de la transició, una cosa oblidada: “Que guanyi el sentit comú!”.
Els interventors del PP estan una mica mosques perquè creuen que un d’Unides Podem entra i surt massa de la zona de les meses. Uns i altres creuen que sí, que fan falta per al bon desenvolupament. “Estan una mica primmirats. He estat interventor en altres eleccions, res a veure: són més crispades, més bel·ligerants”, explica Guillermo Camarasa, de 27 anys i interventor del partit d’Ayuso.
–De quin mitjà és? La Vanguardia! Van donar en portada la mort del meu oncle, Paco Camarasa! (estimat llibreter, editor i apòstol de la novel·la negra a Barcelona).
El matrimoni López, 76 i 73, és dels últims que surt, bastó i braç, en el tram de la gent gran, que ha alentit la fila dels altres votants. “Hi ha molt en joc”. Madrid se sent important. Deu ser que ho és.
La participació a les 13 hores –que acapara la majoria del vot de la gent gran– ha estat d’un 28,4%, per sobre del 26,1% del 2019, sense virus.
Daoiz, Velarde i aquests votants.