La redempció del PP

de Salamanca: és expressió de l’amplíssima hegemonia ideològica d’un capitalisme poc o molt llibertari que abraça amples sectors socials. Caldrà afinar la interpretació amb dades més precises, però, tal com han anat els resultats, el PP no solament s’ha cruspit Cs, també s’ha empassat una porció de votants del PSOE.

Un segon element de la formidable victòria d’Ayuso s’ha de subratllar: la ciutadania dona per superat, amb un frondós aplaudiment madrileny, l’estada del PP al purgatori de la corrupció. La ciutadania ha decidit que els pecats de Gürtel, Bankia i companyia ja han estat redimits políticament (la via judicial té un altre recorregut) amb aquests dos anys de purgatori. El PP surt d’aquestes eleccions de Madrid net com una patena. Políticament purificat. Un fenomen semblant podria produir-se al País Valencià (atenció al president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, molt més ben armat ideològicament que Ayuso). Si recupera Madrid i València, el PP està en condicions de tornar al govern d’Espanya, sigui quin sigui el resultat que faci a Catalunya. Cal destacar, encara, la força colossal de la dreta. Malgrat l’expansió oceànica del PP, Vox aguanta com una roca.

A l’altra banda, l’esquerra es desinfla d’una manera patètica, incapaç d’establir vincles substantius amb els sectors socials que tradicionalment li feien costat. Les classes populars no comparteixen la visió hipercrítica del sistema constitucional que verbalitza Pablo Iglesias. El PSOE continua fent l’efecte a Madrid de ser un partit burocràtic i sense nord. Està atrapat entre l’espasa dels valors liberals i nacionalistes d’un PP rejovenit i la paret del progressisme urbà de Més Madrid. Mónica García i Errejón reforcen, per contrast, l’envelliment del PSOE, un partit que ha perdut els joves. Queda clar que el sanchisme no és la renovació del PSOE. Sánchez condueix la màquina antiga del partit amb un discurs social i nacional vaporós i amb instint de jugador de pòquer. De la mateixa manera que guanya, perd.

Els madrilenys donen per finalitzada l’estada del Partit Popular al purgatori de la corrupció