L’Audiència decidirà qui pagarà el deute de CDC

El PDECat i Junts es neguen a assumir la condemna del Palau

El PDECat és el partit successor de Convergència o ho és, en canvi, Junts per Catalunya? O cap dels dos? De moment, tant l’un com l’altre es neguen a assumir l’enverinada herència de CDC perquè això implicaria haver de pagar el deute corrupte que va contreure el partit després del cas Palau, que puja a 6,6 milions d’euros.

L’Audiència de Barcelona resoldrà la qüestió després que la Fundació del Palau de la Música sol·licités que els dos partits exconvergents o postconvergents, segons es miri, es fessin càrrec de la part del deute que encara falta per pagar. CDC va posar a disposició 21 seus per cobrir la responsabilitat civil per la qual va ser condemnada, però aquesta part del patrimoni que va ser embargada no arribava a cobrir-ho tot. Amb prou feines assolia els 3,6 milions d’euros. “La subhasta dels béns embargats en cap cas cobriria la quantitat objecte de condemna”, adverteix el tribunal, que, a més a més, recorda que Convergència es troba ara mateix en concurs de creditors, per la qual cosa “no hi ha cap altre patrimoni a embargar a CDC”.

Així doncs, a qui s’han de reclamar els 3 milions que falten? L’audiència de Barcelona ha decidit obrir una peça separada per analitzar la qüestió i si procedeix declarar successor de Convergència el PDECat o Junts. Els dos partits tenen 15 dies per comparèixer davant del jutjat i presentar al·legacions.

Hi ha, a més a més, un altre serrell que cal resoldre. CDC va presentar un concurs voluntari de creditors després d’acumular un deute de 4,3 milions d’euros derivats de crèdits electorals i, per això, hi ha un conflicte de competències respecte a la destinació dels béns embargats. La sala especial del Tribunal Suprem ha de resoldre si les seus embargades passarien a formar part de la massa activa per pagar els creditors o bé si s’han de destinar a rescabalar el Palau de la Música i Hisenda per l’espoli. Per aquest motiu, el tribunal ha requerit un informe de la causa del 3% que va concloure que existeix una “identitat substancial” entre CDC i el PDECat, així com una interlocutòria de l’Audiència Nacional que també ho establia. També sol·licita la inscripció de JxCat al registre de partits del Ministeri d’Interior per saber els detalls de qui el va subscriure, qui constava com a president de la formació i quin domicili va ser designat com a seu.

Tant el PDECat com Junts per Catalunya neguen tenir cap vinculació amb CDC malgrat que el primer va reivindicar el gen convergent durant la campanya del 14-F, i el segon compta amb un gran ventall d’exdirigents de Convergència a les seves files. Però el que decidirà el tribunal no és sobre la proximitat ideològica dels dos partits, sinó si un, o tots dos, són els hereus i han de sufragar els deutes de CDC.

El PDECat va subratllar ahir en un comunicat que el seu és un partit de nova creació en què “cap dels responsables no ha exercit cap responsabilitat en la direcció de Convergència que pugui relacionar-se amb els fets”, en una clara al·lusió a JxCat. En la mateixa línia s’expressa Junts, que també es reivindica com un partit de nou encuny i recorda que “no va tenir drets electorals”en la campanya del 14-F, a diferència del PDECat.

Totes dues formacions diuen que són partits de nova creació i es desmarquen de Convergència

La sentència va xifrar en 6,6 els milions cobrats il·legalment per CDC