El vot ètic a Madrid

La política espanyola ha convertit la tensió política, exposada en platós, parlaments i campanyes electorals, en la manera més efectiva d’activar l’electorat adormit. Aquesta estratègia és utilitzada pels partits en constatar que ja no estan en disposició de mobilitzar el seu electorat amb la seva ideologia i propostes programàtiques. Durant les eleccions a Madrid, els partits han advertit que només és possible captar l’atenció dels ciutadans apel·lant a la seva consciència, a la seva ètica. La batalla electoral de Madrid ha estat un excel·lent exemple d’activació del vot ètic per part dels partits polítics per evitar una campanya convencional que els hauria restat opcions per aconseguir els seus objectius. El vot ètic activat tant pel bloc d’esquerres com de dretes és aquell en què el ciutadà ja no votarà per aconseguir salvar les pensions, lluitar contra les desigualtats o abaixar els impostos sinó per preservar la democràcia o les llibertats.

L’activació del vot ètic ha implicat provocar la il·lusió en els electors de Madrid que havien de votar per un bé superior al dels seus interessos particulars.

Els partits han situat els votants en el dilema de triar entre el bé o el mal

Han provat de situar els votants davant el dilema d’haver de triar entre el bé o el mal. El que es persegueix és estimular que el votant interioritzi la por davant un perill exagerat i fins i tot fals perquè deixi al marge la seva ideologia i doni suport a una causa superior. L’estratègia de motivar el vot ètic ha estat clau per mobilitzar el vot, perquè molts ciutadans considerin que exerceixen un paper clau per lluitar contra el comunisme o el feixisme.

Situar el votant davant d’una contesa virtual a vida o mort ha estat l’aposta dels partits per guanyar espai electoral. Poc importa que després de les eleccions, avui mateix, les apel·lacions a la lluita per la democràcia i la llibertat quedin en segon pla en favor dels pactes electorals per obtenir el poder. El que han buscat els partits ha estat activar el vot ètic i, al mateix temps, no despertar el ciutadà ètic, no fos cas que aquest, després de les eleccions, segueixi mobilitzantse. La campanya electoral a la qual hem assistit ens deixa una constatació: haver viscut la mobilització més efímera de la història en favor de la democràcia.