La gran enxampada

Ara que han passat les eleccions de Madrid, ja es pot escriure sense que t’acusin de fer propaganda electoral: hem assistit a una enxampada espectacular. Entengui’s per enxampada el que es diu en les parelles: quan un dels membres l’agafen en engany, ocultació o infidelitat. I el Govern de la nació espanyola va caure en tots tres en l’escàndol –cal anomenar-lo així– de la supressió de la deducció per la tributació conjunta dels matrimonis. Segons les dades publicades, aquesta deducció suposava un estalvi fiscal mitjà d’uns cent euros mensuals a dos milions de famílies. Per a l’Estat, era una minva d’ingressos de 2.500 milions anuals: una autèntica temptació quan les arques públiques estan tan necessitades.

Així que el Govern espanyol va descobrir aquesta mina, es va proposar d’explotar-la i l’hi va comunicar a la Comissió Europea, però va caure en les tres condicions que fan parlar d’enxampada. Va caure en l’engany, perquè ens havia estat dient que la reforma fiscal seria decidida per un equip d’experts que ningú no sap que

Al Govern espanyol l’han agafat en engany, ocultació i infidelitat

s’hagi constituït, però que potser existeix de manera clandestina, o no existeix i el Ministeri d’Hisenda n’assumeix les tasques. Va caure en l’ocultació, perquè no se’n va dir res als ciutadans, i és comprensible: no fos cas que ho poguéssim considerar una pujada encoberta d’impostos i anéssim a votar Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. I va caure en infidelitat, que és quan l’enxampada es paga. Infidelitat és prometre que només s’apujarien els impostos als rics, i la primera nit fora de casa se li clava una estocada de més de dos mil milions d’euros a la classe mitjana.

El més divertit sol ser l’explicació: “Amor meu, no és el que sembla. El que vaig fer és com els radars de trànsit, que no tenen afany recaptatori. Com volies que jo, que soc l’esquerra, posés un impost a la classe mitjana amb afany recaptatori? I a més, com a feminista que també soc, que no hi ha govern més feminista al món, això ho vaig fer per a la promoció de la dona. Les ministres i els ministres no podem permetre que per cent euros al mes renuncieu a un lloc de treball. Si el nostre combat contra la bretxa salarial que patiu les dones us sembla que es limita a fer-vos perdre aquells cent euros, no heu entès el missatge que els demagogs anomenen infidelitat. El nostre missatge és claríssim: en prendre-us aquests cent euros, segur que us escarrasseu a buscar feina, que n’hi ha a cabassos, i us poseu a treballar. Tot ho fem per tu. Per vosaltres. No és el que sembla”.