La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un divorci amb moltes conseqüències globals
La ruptura de Bill i Melinda Gates representa molt més que un tema de família per l’impacte en la tasca de la seva fundació filantròpica
FRANCESC PEIRÓN Nova York
S’ha acabat el joc, comença la partida. Enteneu partida en doble sentit: el de l’allunyament familiar i el de la negociació d’un tema de força transcendència global.
La ruptura de Bill i Melinda Gates, que van forjar el seu patrimoni a Microsoft, és molt més que el final d’una altra parella de multimilionaris, o el rentat en públic de roba bruta d’alt nivell.
Dilluns, quan va transcendir la notícia, van sorgir les al·lusions a Jeff Bezos, el creador d’Amazon i home més ric del planeta, i el divorci el 2019 de la seva esposa, MacKenzie. Al marge de ser afortunats i de viure a l’àrea de Seattle (estat de Washington), hi ha una diferència notable. Bezos invertia en interessos propis –els seus veïns no el consideren un paio que sigui desprès–, mentre que els Gates van acumular un patrimoni enorme –són els màxims propietaris privats de terres agrícoles als Estats Units, entre moltes altres coses–, però això no els ha impedit mostrar la seva generositat.
Des del 1994 i només fins al 2018, el matrimoni Gates ha donat uns 36.000 milions de dòlars. Des del 2000 ho fan a través de la seva fundació, la principal organització de caritat del món. El seu esforç filantròpic, amb un impacte pioner que va transformar aquest terreny, s’ha centrat en la sanitat (van invertir en vacunes ja abans de la covid), l’educació o el canvi climàtic.
Queda clar que és més que un divorci, ja que es plantegen interrogants sobre els efectes a escala internacional de la separació. Al seu comunicat van assegurar que continuaran compartint les regnes d’aquesta poderosa arma de distribució de diners. La seva efectivitat dependrà de com d’amigable sigui al final la separació de la parella.
En Bill i la Melinda s’havien compromès a fer donacions per un valor de 50.000 milions a la seva fundació. Però aquests diners encara no s’han transferit, segons The New York Times.
“El matrimoni està irremeiablement trencat”, va assenyalar la Melinda en la petició que va presentar dilluns al jutjat. No sembla una casualitat que hagi fet aquest pas una vegada que en Rory, el seu fill petit, fes els 18 anys.
Per Bill Gates, de 65 anys, la quarta persona més rica del món, amb una fortuna de 120.000 milions de dòlars, la seva relació amb la Melinda va ser un amor cartesià. Com ell mateix va confessar, va desplegar en una pissarra els pros i els contres abans de decidir que es casava. El mètode per damunt de tot. Ella, de 56, va escriure al seu llibre de memòries No hi ha marxa enrere
Els Gates encara no han transferit els 50.000 milions de dòlars compromesos amb la seva fundació
ser qui li va obrir el camí. Ell també volia ser clown.
Va aprendre i es va deixar tutelar en els seus primers espectacles, fins que es va adonar que també li agradava introduir-hi certs elements poètics. I d’aquella fusió en va sortir el germen del que ara és la seva pròpia companyia, amb què l’artista de 36 anys ja ha ideat set espectacles. “Els xous tenen en comú que intento donar un missatge positiu i incidir en el fet d’aprofitar la vida”, assegura Albà en una trobada amb La Vanguardia.
L’últim d’aquests xous es diu Jaleiu i dona continuïtat al seu espectacle més representat, Marabunta. El pallasso el defensa cada dimarts (fins al 18 de maig) al Teatre Victòria amb una banda de músics que participa en la successió de gags que no té cap altra pretensió que fer riure la gent. “El riure és dels pocs moments en què et pots sentir immortal, ja que aleshores no recordes que mors”, reflexiona el clown, que admet que, després de la pandèmia, ha vist que la gent s’acosta al teatre amb una necessitat total de desconnexió.
Les últimes setmanes Albà també és protagonista del programa Celebrem!, a TV3, després de cinc anys intentant fer un projecte propi a la televisió. Un espai blanc i gravat en un teatre que segueix la mateixa filosofia de divertiment que els seus espectacles, malgrat que també ha fet posades en escena més profundes, com Pluja, amb Clara Peya. “Una de les coses que he entès és que el pallasso podia curar”, assegura el còmic, que també ha arribat a experimentar aquesta sensació desenvolupant les seves obres sobre un escenari. De fet, tal com li va ensenyar el seu mentor, Edwards, un pallasso pot fer qualsevol cosa, de manera que de vegades es presenta com un pallasso que sap actuar. També fer música, gràcies als seus coneixements autodidactes. Un artista total que amb el seu bon rotllo vol fer la vida més fàcil als altres.