El coronavirus pot quedar més de sis mesos a la mucosa olfactiva

El virus de la covid pot infectar les cèl·lules de la mucosa olfactiva durant almenys sis mesos, cosa que explica la persistència de l’anòsmia en alguns pacients quan ja no queda cap rastre d’infecció en altres teixits de l’organisme, segons una investigació de l’Institut Pasteur de París.

L’alteració del sentit de l’olfacte afecta si fa no fa la meitat dels pacients que contreuen la covid –tot i que els percentatges varien segons la gravetat de la infecció i segons com es mesuri l’anòsmia en els estudis–. La majoria d’afectats recuperen l’olfacte progressivament les setmanes següents.

Però menys de la meitat l’han recuperat completament al cap de sis mesos, segons un estudi de l’hospital Guy’s de Londres.

La mucosa olfactiva és el teixit on el sistema respiratori està en contacte directe amb el sistema nerviós central. Investigacions anteriors han demostrat que el coronavirus pot infectar neurones al cervell. Tot i això, “la via d’entrada del SARS-CoV-2 al sistema nerviós central encara es desconeix”, escriu l’equip de l’Institut Pasteur a la revista Science Translational Medicine , on ha presentat els resultats.

A la recerca de respostes, els investigadors han analitzat la mucosa olfactiva de set pacients que havien perdut l’olfacte recentment després de contreure el coronavirus. Han estudiat quatre pacients més que continuaven tenint anòsmia entre 110 i 196 dies després de l’inici dels símptomes (entre tres mesos i mig i sis mesos i mig aproximadament). Tots onze van ser casos de covid lleu que no van necessitar hospitalització.

L’anòsmia de la covid s’explica perquè el virus infecta les neurones de l’olfacte i inflama el teixit

La investigació s’ha completat amb experiments en hàmsters per entendre com arriba el virus al cervell.

Els resultats demostren que, en persones que s’han contagiat fa poc i que han perdut l’olfacte, el virus envaeix les neurones i altres tipus de cèl·lules de la mucosa olfactiva. La infecció causa una inflamació del teixit i destrueix les cèl·lules infectades. En casos d’anòsmia greu, s’observa una desaparició completa de neurones olfactives madures i una pèrdua de les neurones immadures que les han de substituir.

En persones amb anòsmia persistent, s’ha observat que el coronavirus es continua trobant en grans quantitats en cèl·lules de la mucosa olfactiva. Totes presenten, a més, una inflamació d’aquesta mucosa. Tot i això, un pacient que tenia el coronavirus però no pas inflamació ha recuperat l’olfacte, cosa que indica que l’anòsmia persistent està relacionada amb la inflamació del teixit.

Els experiments amb hàmsters indiquen que la pèrdua d’olfacte es manté fins que s’elimina el virus de la mucosa olfactiva i remet la inflamació. Confirmen, a més, que la mucosa olfactiva és una via d’entrada del coronavirus al sistema nerviós central.

Tots els pacients que continuaven tenint el virus a la mucosa olfactiva mesos després de contreure la infecció van donar negatiu a la PCR de diagnòstic convencional, basada en una mostra nasofaríngia. La investigació no aclareix si, tot i tenir encara el virus en el sistema olfactiu, podien encomanar o no la covid a altres persones.

L’equip de l’Institut Pasteur defensa “ampliar aquestes investigacions a un grup més ampli de pacients, amb diferents graus de pèrdua d’olfacte”.