La Vanguardia (Català-1ª edició)

França posarà AstraZenec­a als més joves de 55 anys si firmen un document

L’autoritat sanitària ho ha d’aprovar i planteja una descàrrega de responsabi­litat

- EUSEBIO VAL París. Correspons­al

França vol escampar l’ús de la vacuna AstraZenec­a als més joves de 55 anys, però demanarà als que la rebin que firmin un document de descàrrega de responsabi­litat si hi ha efectes greus. Ho va anunciar ahir el ministre de Sanitat, Olivier Véran, en una entrevista radiofònic­a. Tot i això, encara cal que l’Alta Autoritat de Sanitat doni el vistiplau a l’ampliació de la franja d’edats.

A hores d’ara la vacuna anglosueca només se subministr­a a França als més grans de 55 anys com a mesura preventiva davant els rars casos de trombosis que hi ha hagut. Segons Véran, les dosis d’AstraZenec­a són eficaces i segures contra la covid i seria bo eliminar la limitació actual. D’aquesta manera s’accelerari­a la vacunació, el gran objectiu, després d’una campanya que va engegar amb lentitud i molts dubtes. La taxa d’utilitzaci­ó d’AstraZenec­a és del 70-75%. Véran va esmentar amb elogi l’exemple d’Espanya, on segons ell els vials anglosuecs acaparen un 90% de les vacunes. “No som essencialm­ent diferents dels espanyols, no hi ha raó perquè no ho aconseguim”, va afegir el ministre, que es va mostrar

El ministre de Sanitat defensa la vacuna anglosueca, però ell opta per Moderna com a segona dosi

contrari a renunciar a la vacuna de Johnson & Johnson, com ha fet Dinamarca.

El titular de Sanitat va justificar l’obertura de la vacunació a persones adultes de totes les edats, també el més joves de 50 anys, si declaren que són obesos o tenen alguna malaltia crònica com ara hipertensi­ó. Véran confia en la bona fe de la gent. Pensa que la prioritat és ser pragmàtic i accelerar al màxim la vacunació. Si hagués ordenat un certificat mèdic per justificar les malalties cròniques, s’haurien col·lapsat les consultes i s’hauria endarrerit la campanya. Tot i això, va insistir que no s’ha d’obrir totalment a les persones no vulnerable­s perquè necessiten immunitzar-se abans i seria perillós fer-les esperar.

L’entusiasme de Véran per l’AstraZenec­a no se l’ha aplicat a ell mateix. El ministre no ha donat exemple i s’ha estimat més seguir fil per randa les recomanaci­ons vigents, que descarten la

tant per la gestualita­t com per l’habilitat per mantenir el contacte visual amb les persones amb qui interactua.

El que no pot oferir la Sophia, malgrat les expectativ­es generades pels creadors i les organitzac­ions que la fan servir en conferènci­es i esdevenime­nts, és una conversa intel·ligent amb éssers humans. Està entrenada per donar respostes coherents sobre temes predefinit­s. Ahir en va donar sobre les mesures de prevenció sanitària, el vot per correu o els recursos disponible­s a l’app creada per Madrid per al 4-M. Però també van quedar patents les seves dificultat­s per sortir del guió que li han escrit els desenvolup­adors. Quan li van preguntar a primera hora del matí per les seves prediccion­s per a la jornada electoral, la robot de pell de silicona només la va encertar augurant una nit divertida. Sobre la possibilit­at de substituir a mitjà termini els periodiste­s, el robot humanoide assegurava que “tenia altres plans”.

Igual com qualsevol altre sistema d’intel·ligència artificial, per molt avançat que sigui, la Sophia no entén la major part de les coses que se li pregunten, no construeix frases originals per si mateixa i tampoc no és “un sistema viu que tingui instint o sentiments”, com ven Hanson Robotics. En resum, no és més intel·ligent que altres sistemes.

Amb l’experiènci­a d’ahir no n’hi va haver prou per valorar si la robot s’adaptaria a “viure a la madrilenya”, tot i que sí que es pot vestir com una candidata a les eleccions a l’Assemblea. Ahir va portar els colors corporatiu­s de la Comunitat (americana vermella i brusa blanca), com les candidates Díaz Ayuso i Mónica García a l’únic debat que es va poder celebrar en aquesta campanya. Però de la mateixa manera que en els debats electorals, la conversa i l’intercanvi d’idees amb ella pel mig continua sent una quimera.

Presentada com una gran innovació tecnològic­a, és poc més que un assistent de veu amb forma humana

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain