La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un traïdor a la Revolució que no va tenir èxit a Espanya
Novetats sobre l’obra del militar i les seves accions a la Península
Les impremtes napoleòniques no s’aturen mai. Es continuen vessant litres i litres de tinta sobre milers de quilos de paper, avui com ahir, amb alguna nova –o vella– faceta del militar que, vulguis o no, d’una manera o una altra, simbolitza una certa idea de França i els francesos. El que segueix només és un recorregut no exhaustiu per algunes novetats i reedicions recents.
L’historiador soviètic Albert Manfred (19061976) li va dedicar la biografia Napoleón Bonaparte, que Akal va posar fa dos dies a la venda en una edició especial pel bicentenari. En aquesta obra, que s’emmarca en el gènere de la història narrativa, es reconstrueix tota una època, la del trànsit d’una societat feudal a una altra de burgesa, i s’explica com algú que va ser deixeble de Rousseau es va arribar a convertir en un autòcrata despietat. Napoleó és presentat com un gran traïdor als principis de la Revolució Francesa.
L’escriptor asturià T.S. Norio (El Berrón, 1959) publica El vicio de Napoleón (KRK), en què confessa la seva obsessió malaltissa pel personatge i demostra fins on arriba el seu vast coneixement de l’individu: detalls sexuals íntims, parte, però ni un passatge per a l’emperador. (No penseu en el passatge Napoleó, de Lesseps, a Barcelona: ret homenatge a un fotògraf de la Rambla.) Més fort: Pierre Larousse, al seu primer diccionari, hi va posar l’entrada Bonaparte pel general revolucionari, però va ignorar, a la N, l’emperador bel·licós.
I és que Napoleó rima amb esquizofrènia des del 1800. Si la liberal Madame de Staël el va qualificar de “Robespierre a cavall”, els liberals alemanys, italians i polonesos, com Hegel el 1806, van elogiar “l’esperit del món al galop”, convençuts que sobre el seu cavall Marengo l’emperador transportava la revolució. El 1823, al seu monument, el secretari de Napoleó, Emmanuel de Las Cases, presenta l’expansió imperial “com una manera d’instal·lar les Llums a Europa”. I la història certifica que les revoltes populars contra l’expansió –Espanya, Itàlia, Països Baixos, Alemanya– van desembocar en el retorn de les monarquies.
A França el corrent històric inaugurat el 1980 per Jean Tulard amb gastronòmics i sobre la seva capacitat de treball, però també abordant la visió estratègica o dibuixant un perfil psicològic en què, per descomptat, l’empatia brilla per l’absència.
L’acadèmic Antoni Gelonch analitza, a Napoleó, la Revolució i els catalans (Viena), per què no van arrelar prou entre nosaltres les idees de la Revolució Francesa, a més de quins eren els plans per a Catalunya de l’emperador i molts altres detalls. El periodista
MÉS ENLLÀ DE LA POLÈMICA “Les enquestes situen Napoleó com a preferit dels francesos, al davant de De Gaulle i Lluís XIV”, diu Lentz
el seu Napoleó o el mite del salvador centra en aquest culte a la personalitat l’enigma d’una França que, al contrari del que va passar al Regne Unit i l’Europa del nord, no va aconseguir mai, en els dos segles transcorreguts des de la Revolució, un model polític pacificat i espera sempre l’home providencial. Ho corrobora Thierry Lentz, historiador però també president de la Fundació Napoleó: “Unes quantes enquestes situen Napoleó com a personatge preferit dels francesos, davant de Charles de Gaulle i Lluís XIV”.
Preferència que no és només francesa i que alegra el subhastador Jean-Pierre Osenat, especialitzat des de fa anys en tot el que fa referència al general, a l’emperador i a l’home, i que organitza, avui i demà, sengles subhastes de records napoleònics (una camisa parteix de 40.000 euros; una bena ensangonada, de 5.000) a Fontainebleau. Fetitxisme? Segons Osenat, el cors comparteix “amb Jesucrist i els Beatles el podi de les tres celebritats mundials més importants”.
APROXIMACIÓ A LA BIOGRAFIA Una exposició a la Grande Halle de La Villette en relata la vida, i una altra, al Museu de l’Exèrcit, la mort
LÍDER EN SUBHASTES Els objectes relacionats amb Bonaparte continuen interessant col·leccionistes, que fan altes licitacions