La Vanguardia (Català-1ª edició)

El Grec mira a l’Àfrica i obrirà amb actors catalans d’origen àrab en escena

El festival posa a la venda 100.000 entrades i s’estendrà per tota la ciutat

- JUSTO BARRANCO

“Optimista, molt potent i ambiciós, a l’altura dels millors Grecs”. Així de rotund es va mostrar ahir Cesc Casadesús quan va presentar l’explosiva programaci­ó, ni més ni menys que 98 espectacle­s i amb un bon grapat de noms de la gran escena internacio­nal, que aquest any proposa el festival que dirigeix. Un Grec que per a la 45a edició continua el viatge pel món que va començar fa quatre anys mirant aquesta vegada a l’Àfrica. Un festival que es tenyeix de negre sense complexos però sense exotismes ni tòpics, i que s’ha fet, va dir Casadesús,

“escoltant molt l’Àfrica que hi ha a Barcelona i que ens ha anat guiant”.

En aquest sentit, hi haurà espectacle­s que arribaran del continent africà, però també creadors africans que treballara­n amb talent local. I, per descomptat, s’hi veurà i s’hi escoltarà l’Àfrica que ja està entre nosaltres: l’espectacle inaugural, el 27 de juny a l’amfiteatre grec de Montjuïc, serà Carrer Robadors, adaptació de la novel·la de Mathias Enard sobre un jove que marxa de Tànger en plena primavera àrab i acaba a la Barcelona del 15-M. Un muntatge de viatges i aventures i de trobar qui és un mateix que dirigeix Julio Manrique i en què part dels intèrprets són joves actors catalans d’origen àrab com Moha Amazian o Ayoub El Hilali. Tota una declaració d’intencions que es veurà acompanyad­a de propostes com Dale recuerdos, de Didier Ruiz, al CCCB, que ha treballat amb emigrants africans de més de 70 anys perquè portin a escena com va ser arribar a Barcelona fa moltes dècades.

Al festival hi arribaran el teatre del marroquí Mohamed El Khatib i el colorista circ del Groupe Acrobatiqu­e de Tànger. Des de Sud-àfrica, el Samsó de l’enfant terrible Brett Bailey proposarà una reflexió sobre el postcoloni­alisme i l’explotació dels recursos de l’Àfrica. Des de

Bèlgica, Dear Winnie mostrarà la força de la dona africana a partir de la combativa Winnie Mandela en una creació de Junior Mthombeni, fill d’exiliat sud-africà, protagonit­zada per nou actrius de la diàspora africana. També s’hi veurà la dansa de la senegalesa Germaine Acogny, gran mare de la dansa contemporà­nia, i la del jove nigerià Qudus Onikeku, amb Re:incarnatio­n, basat en l’energia de l’afrobeat de Fela Kuti. Més dansa: la del creador de Burkina Faso Aimé Coulibaly, que reflexiona a Wakatt sobre la por a l’altre, i la del sud-africà Gregory Maqoma, que amb el Cor Jove de l’Orfeó Català mirarà el colonialis­me a través de la història d’un cor sud-africà que va actuar a Occident a finals del XIX. I no hi faltaran la música i la narració oral del malià Trio Da Kali, que tocarà amb músics locals, ni l’actuació estel·lar de la cantant maliana Fatoumata Diawara.

El festival programarà ‘La casa de los espíritus’ ‘Pedro Páramo’ i ‘La gavina’, que van caure per la pandèmia el 2020

Molts d’aquests espectacle­s es veuran als teatres de la muntanya de Montjuïc, que aquest any tindrà una gran oferta de restauraci­ó a la plaça Margarida Xirgu gràcies a un acord amb els restaurant­s del Poble Sec. En un Grec que repeteix pressupost amb 3,3 milions i en què un 55% dels muntatges tindran dones en la direcció, el festival començarà demà la venda d’entrades al 50% d’aforament dels espais, tot i que esperen ampliar-la al 70% o 75%. Un festival que tindrà vida per bona part dels teatres de la ciutat fins que s’acabi el juliol, ja que han volgut donar suport a les sales que aquests mesos de pandèmia han travessat un dur desert.

Per descomptat, l’Àfrica serà només una part del Grec, que presentarà també l’aplaudida La casa de los espíritus, de Carme Portaceli; el Pedro Páramo, de Mario Gas; La gavina, d’Àlex Rigola; el Paraíso de los negros, de María Pagés; el multidisci­plinari Gènere impossible ,de Sílvia Pérez Cruz; les Delicades , de T de Teatre i Alfredo Sanzol; la Fam, de Les Impuxibles, o les Malditas plumas, de Sol Picó. Més la música d’Omara Portuondo, Rodrigo Cuevas, Buika, Cimafunk, Love of Lesbian o Sopa de cabra.

 ?? REYER BOXEM ?? Dear Winnie arriba des de Bèlgica amb nou actrius d’arrels africanes per parlar de Winnie Mandela i de la força de la dona al continent
REYER BOXEM Dear Winnie arriba des de Bèlgica amb nou actrius d’arrels africanes per parlar de Winnie Mandela i de la força de la dona al continent

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain