Escac al xeic

Després d’una inversió de 1.300 milions, el PSG es queda sense Champions per quart any des de l’arribada de Neymar i Mbappé

El rei Mides de l’opulència rep una altra bufetada. No és més dolorosa que la de la temporada passada, però sí més torbadora. El PSG va marxar de Manchester amb les mans buides i sense gaires arguments futbolístics en què basar-se per superar una derrota moltes altres vegades viscuda, però que precisament perquè és costum pot tenir més implicacions. Per començar, l’eliminació pot afegir una força centrífuga perillosa que allunyi Neymar i Mbappé de París. Ells han mantingut amb l’ai al cor el club per les seves respectives renovacions i ara viuran una altra temporada de sequera pel que fa a premis importants, tant col·lectius com individuals. No serà fàcil el paper d’Al-Khelaifi, el president, que malgrat veure qüestionat una vegada i una altra el seu model continua mantenint una confiança cega en els consells de Leonardo.

Ahir a la nit el mètode va derrotar la improvisació, el talent individual va sucumbir davant el joc en equip, la valentia va enfosquir al contraatac. Una lliçó que s’estén des de l’estil de joc fins a la política esportiva del PSG. I encara que per pura necessitat els papers s’invertissin en el partit de Manchester, en què els citizens en molts moments van ser llebrers que van penalitzar a la contra la valentia dels francesos, el PSG no va saber mai trobar el que necessitava en l’eliminatòria. El seu rival va tenir molta més facilitat en la interpretació dels dos partits i va aprofitar l’absència de Mbappé, fora de combat per una lesió. Neymar no va ser capaç d’oferir la rebel·lia promesa i va jugar més per a si mateix que per a l’equip. Malgrat tot, l’enuig d’Ander Herrera després del partit va ser amb l’àrbitre Björn

Kuipers. “Parlem molt de respecte, però li va dir ‘Ves a la merda’ a Leandro Paredes. Si ho diem nosaltres tenim una sanció de tres o quatre partits”, va assegurar. “Jo també ho vaig sentir, va dir “Ves a la merda”, va confirmar Marco Verratti.

La galàxia parisenca sufragada per AlKhelaifi, que ha invertit una quantitat ingent de diners, més de

1.300 milions des del

2011, continua sense traspassar la frontera que separa els clubs guanyadors dels aspirants. El 2017 va ser capaç de reunir, gràcies a 400 milions de raons verdes, dues de les referències d’aquest esport. Neymar se’n va anar a París a la recerca d’un lloc on sentir-se l’elegit. Per inexperiència, els objectius de Mbappé eren més carnals, créixer marcant gols i sumant títols abans de marxar. Però l’amenaça de dominar Europa a cop de talonari no s’ha complert. El futbol li ha anat traient la raó any a any al xeic, que ha vist com l’acumulació de figures no li serveix per aconseguir els seus somnis. Una final perduda la temporada passada, una semifinal aquesta, que per si mateix suposa un retrocés, i uns quants vuitens són l’obra del capital qatarià.

Les derrotes esquerden voluntats. Per aquest motiu Neymar i Mbappé hauran d’examinar les seves pretensions després de quatre temporades en les quals no han assolit la transcendència desitjada. El brasiler, de 29 anys, ha après a viure a la presó d’or que es va construir a mida. Per a Mbappé la situació està més oberta: acaba contracte la temporada que ve i, amb 22 anys, podrà triar si és el moment de prendre una gran decisió.

L’eliminació exigirà una reavaluació del projecte de Pochettino. L’equip continua a un punt del líder a França i l’amenaça d’un any en blanc, llevat de la Copa, és real. “Hem dominat un equip que no és gens fàcil de dominar. El Manchester City ha estat més clínic”, va dir el tècnic després de la derrota. Amb l’argentí van eliminar un Barça en reconstrucció a vuitens i es va prendre la revenja contra el Bayern a quarts, però a les semifinals ha estat sotmès pel City, l’altre club Estat en què es pot mirar al mirall. És igual de malgastador, però també un punt menys frívol. No gasta només en futbolistes, sinó que inverteix, a diferència del PSG, en una idea una mica més romàntica d’aquest esport.