La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Madrid claudica in extremis a Istanbul
Tal com havia passat en els quatre partits anteriors, el Madrid havia de remar a l’últim quart per sobreviure contra l’Anadolu Efes.
Sembla inexplicable: no es poden solucionar abans les coses?
El partit decisiu, el cinquè de la sèrie, a Istanbul, entrava a l’últim quart, i els blancs anaven tres punts per sota (60-57). Les experiències recents demostraven que aquestes circumstàncies no l’intimidaven.
L’equip blanc havia aconseguit resoldre les coses en el tercer i el quart partit, tots dos a Madrid, quan s’havia vist en escac i mat, per empatar la sèrie 2-2. Aquestes experiències passades poden desencaixar el rival. A l’Anadolu, entrats en els últims cinc minuts, la pilota li cremava a les mans.
Com si no hagués passat res en els tres quarts previs –fins i tot en els quatre partits previs–, tot es decidiria als últims quatre minuts.
Aleshores els triplistes del Reial Madrid semblava que es posessin a volar.
Primer apareixia Rudy Fernández i després Nicolás Laprovittola, amb dues bombes més d’última hora (quatre triples en tot el partit; 17 punts totals), prou per apressar Singleton, l’ànima dels locals, ja aparentment asfixiat arribats a aquest punt (acabaria amb 26 punts i 8 rebots).
Amb 75 a 75 s’afrontava el desenllaç. Llavors sorgia Larkin,
amb un triple quan faltaven dos minuts per al final, per situar el 78-75 i forçar el temps mort entre els blancs.
Pablo Laso necessitava recursos, i a més els necessitava de pressa. El Madrid estava definitivament acorralat. A última hora apareixien Abalde i Tavares, però l’Anadolu no deixava anar la presa: Kruno Simon signava un triple sorprenent, des de molt lluny i a l’últim segon de la possessió, per situar el marcador en 83-80 i posarho impossible als jugadors blancs.
Per primera vegada des del 2017, el Madrid no disputarà la ronda decisiva europea.