La Vanguardia (Català-1ª edició)
Montero s’obstina a negar el canvi fiscal tot i que ho proposa en el pla
El document de Brussel·les explicita que suprimirà la reducció per tributació conjunta
Eliminarà el Govern la tributació conjunta en l’impost de la renda? No, de moment. Almenys així es pot entendre de la resposta que va donar ahir la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, preguntada per la qüestió a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. “No hi ha compromís sobre aquesta matèria, ni cap tipus de reforma. Crec que en el context global del document està perfectament aclarit i no fa falta remetre aclariment addicional a la Comissió Europea perquè el component de fiscalitat és negre sobre blanc i no està incorporada aquesta reforma”, va dir.
Potser a Brussel·les siguin molt hàbils en l’art d’interpretar els documents enviats des de Madrid, però la realitat és que després de l’anàlisi detallada de les 348 pàgines del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència entregat divendres a Brussel·les i l’anàlisi del que ha passat en les 72 hores posteriors no sembla que la qüestió estigui tan clara.
La ministra d’Hisenda va explicar ahir que la referència a l’eliminació de la reducció per tributació conjunta que apareix a l’annex 4, pàgina 341 del document (com es pot veure a la imatge adjunta) no és una reforma incorporada a les mesures fiscals proposades pel Ministeri d’Hisenda com va avançar El País diumenge, sinó que s’ha inclòs partint d’un estudi fet per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en què, segons va explicar Montero ahir, “es conclou que la tributació conjunta és un benefici regressiu i pot implicar una dificultat afegida a la incorporació de la dona al mercat laboral”. Per això, va afegir Montero, “l’Executiu ha inclòs aquesta mesura perquè s’estudiï per la comissió d’experts en matèria fiscal que s’acaba de crear”.
L’explicació intentava aclarir una controvèrsia que el cap de setmana passat va aixecar crítiques per part de tots els partits polítics en ple tancament de la campanya electoral madrilenya, malgrat que hores després les agències de notícies publicaven una nota en què el Govern central desmentia la notícia i assegurava que el canvi fiscal es posposava.
“En el context global del document està perfectament aclarit a la Unió Europea. Altra cosa és que en etapes preelectorals qualsevol element serveix per influir en l’ànim dels ciutadans”, va as
segurar ahir Montero, donant a entendre que la controvèrsia havia volgut influir en el vot dels madrilenys.
En aquest moment es desconeix si Brussel·les demanarà o no explicacions sobre el tema. Però el cert és que la “claredat” en l’explicació de què parlava ahir la ministra és difícil de localitzar en el text enviat a la Comissió Europea.
A l’esmentada pàgina 341, en la qual s’explica expressament la mesura, en cap cas no es fa referència a l’estudi de l’Airef. Al llarg del document sí que s’esmenten en vuit ocasions les anàlisis de l’Spending Review, però en cap cas no es fa referència expressa a les conclusions que aquest organisme va realitzar
MOTIUS ELECTORALS La ministra atribueix la polèmica a la intenció d’influir en el vot de Madrid
SENSE EXPLICACIÓ L’estudi de l’Airef amb què justifica la mesura no està detallat en el pla
EN ESTUDI Assegura que la mesura està plantejada perquè l’estudiï el grup d’experts fiscals
sobre la tributació conjunta.
L’estudi, que l’Airef va publicar el 22 de juliol del 2020 i en què analitzava el cost d’oportunitat dels beneficis fiscals en la tributació espanyola, incloïa una referència a la tributació conjunta que precisament repassava els avantatges i inconvenients d’aquesta reducció en l’IRPF.
Entre les conclusions, identificava com a beneficiaris 4,2 milions de persones, 2,1 milions de llars, el 18% dels contribuents i el 17% de les famílies, i calculava que la mesura costava a les arques públiques 2.293 milions d’euros. L’organisme afirmava que el “benefici fiscal es reparteix de manera homogènia i no altera la desigualtat”. A més, l’avaluació concloïa que encara que la mesura beneficia les llars de renda baixa sí que genera, com va explicar ahir Montero, “un desincentiu a la participació laboral dels segons perceptors de renda (principalment dones de rendes baixes), cosa que accentua els problemes de bretxa de gènere de l’economia espanyola”.
Els arguments poden considerar-se consistents perquè el grup d’experts analitzi la retirada de la mesura, però el que costa més d’entendre és per què el Govern central ha esperat que es desencadenés la polèmica mediàtica per explicar-ho i no va incloure el raonament en el text enviat a Brussel·les.
P. BLÁZQUEZ
El Consell de Ministres va aprovar ahir un reial decret de mesures urgents per donar suport legal a les mesures excepcionals que des de l’esclat de la pandèmia s’han aprovat per pal·liar els seus efectes econòmics negatius en els col·lectius més vulnerables, que exigeixen una cobertura jurídica extra una vegada finalitzat l’estat d’alarma el 9 de maig.
Entre aquestes regulacions excepcionals hi ha la formalització de l’ampliació fins al proper 9 d’agost de la moratòria de lloguers i la suspensió dels desnonaments per a les famílies vulnerables que havia anunciat el president del Govern central el passat 14 d’abril al Congrés dels Diputats.
Això significa que continuarà vigent durant tres mesos més la possibilitat de sol·licitar una moratòria o condonació parcial de la renda del lloguer d’un habitatge de fins al 50% si el seu propietari és una entitat pública o un gran tenidor, entenent com a tal el que té deu o més immobles.
Al llarg d’aquests tres propers mesos també continuarà vigent la possibilitat que té l’arrendatari d’acollir-se a una pròrroga extraordinària per sis mesos dels contractes de lloguer en vigor amb els mateixos termes i condicions, sempre que arrendatari i propietari no arribin a un acord per modificar en el sentit que considerin oportú els termes del seu contracte. Aquesta ampliació no serà possible si el propietari de l’habitatge n’hagués reclamat l’ús per a la seva necessitat personal.
Es manté vigent també la possibilitat que el jutge pugui suspendre els desnonaments en cas d’impagament del lloguer d’un habitatge habitual, sempre que aquest sigui propietat d’una entitat pública o d’un gran tenidor i que el procediment compti amb un informe per part dels serveis socials que acrediti la situació de vulnerabilitat, l’existència de persones dependents o menors a càrrec o es constati que la persona afectada és víctima de violència de gènere. La paralització del desnonament serà possible fins i tot quan la relació entre els habitants de l’habitatge i els seus propietaris no estigui rubricada per contracte.
Atès que aquesta mesura des del moment que es va aprovar ha rebut moltes crítiques per part dels representants del sector immobiliari, el Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana va tornar a puntualitzar ahir en un comunicat que el seu abast és menys ampli que el que s’apunta i que només aspira a cobrir situacions d’extrema vulnerabilitat. Per això, recorda que tant la suspensió del desnonament com la moratòria del lloguer són mesures que només poden ser sol·licitades en una ocasió durant el temps que estiguin vigents.
A més, va recordar que no s’apliquen als petits propietaris i que hi ha excepcions per als grans tenidors.
Per exemple, no podrà suspendre’s mai un desnonament si l’habitatge afectat és l’habitatge habitual o la segona residència del propietari.
Tampoc si l’habitatge afectat per aquella sol·licitud no fos un immoble de propietat d’una persona física o jurídica que el tingui cedit per qualsevol títol vàlid en dret a una persona física que l’utilitzi com a domicili habitual o segona residència degudament acreditada.
Un jutge no podrà aplicar aquestes excepcions si està provat que l’entrada o permanència a l’immoble s’hagués produït existint intimidació o violència sobre les persones. I, en cap cas, si l’entrada a l’immoble s’ha produït posteriorment a l’entrada en vigor de la primera legislació que contemplava aquestes excepcions.
Tampoc si hi ha indicis racionals que l’habitatge s’estigui utilitzant per a la realització d’activitats il·lícites.
Tots aquests procediments preveuen que als afectats per la situació de vulnerabilitat se’ls ofereixi una situació habitacional digna en un termini dels tres mesos posteriors a l’emissió de l’informe dels serveis socials.
En el cas que no s’ofereixi aquesta solució, els propietaris de l’immoble, ja siguin entitats públiques o grans tenidors, tindran dret a sol·licitar una compensació sempre que s’acrediti el perjudici econòmic ocasionat.
Fins ara el termini que tenien per sol·licitar la compensació era d’un mes des de l’acabament de l’estat d’alarma, és a dir, fins al 9 de juny. Amb la modificació aprovada ahir s’amplia el termini per presentar la sol·licitud fins al 9 de setembre.
D’altra banda, el reial decret de mesures urgents també donarà suport legal a altres decisions aplicades al llarg de la pandèmia per donar cobertura a les llars més vulnerables. Així, s’amplia fins al 9 d’agost del 2021 la garantia de subministrament d’aigua, electricitat i gas natural als consumidors vulnerables i s’estén aquesta pròrroga als perceptors del bo social.
El text aprovat ahir també estableix un seguit de mesures extraordinàries aplicables a les juntes de propietaris de les comunitats en règim de propietat horitzontal.
Se suspèn l’obligació de convocar i celebrar la junta de propietaris fins al 31 de desembre del 2021, l’obligació d’aprovar el pla d’ingressos i despeses previsibles, els comptes corresponents i el pressupost anual, i, durant el mateix període, o fins a la celebració de la junta corresponent, s’entendran prorrogats l’últim pressupost anual aprovat i els nomenaments dels òrgans de govern.
També es permet que la junta pugui celebrar-se per videoconferència o per conferència telefònica múltiple, sempre que tots els propietaris disposin dels mitjans necessaris, i la possible adopció d’acord sense celebració de junta mitjançant l’emissió de vot per correu postal o comunicació telemàtica.
FINS AL 9 D’AGOST Es garanteixen els subministraments bàsics i es prorroga el bo social
JUNTES DE VEÏNS Podran ser telemàtiques si tots els propietaris disposen de mitjans
411 1.191 1.100 600