La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els ERO desborden l’inici d’any
La digitalització i els canvis d’hàbits marquen els 15.000 acomiadaments en negociació
La primavera del 2021 serà recordada com un dels punts negres per a l’ocupació en el mercat espanyol. I malgrat que la pandèmia hagi accelerat els processos d’acomiadaments col·lectius, la majoria es deuen a canvis en els models de producció per la digitalització o els nous hàbits de consum.
Avui dia s’estan negociant una dotzena de grans expedients de regulació d’ocupació (ERO) –com el de CaixaBank, el BBVA o Norwegian– per acomiadar més de 15.000 persones. I els sindicats s’asseuen a les taules després que en les últimes setmanes s’hagin pactat altres ajustos d’ocupació –com el del Santander, El Corte Inglés o el Sabadell– que afegeixen 15.000 treballadors més a les llistes de l’atur o a la jubilació anticipada.
“En gairebé totes aquestes grans empreses el problema no els ve per la pandèmia, sinó que la covid només l’ha aguditzat”, diu Gonzalo Pino, secretari de política sindical de la UGT. “L’automatització o la digitalització ha expulsat la feina cap enfora”, afegeix.
Raymond Torres, director de conjuntura econòmica de Funcas, coincideix que més enllà dels efectes de la covid hi ha “altres raons més profundes que s’han accelerat amb la pandèmia i que impliquen canvis importants”. La digitalització impacta directament en la banca i força el tancament d’oficines mentre que el comerç en línia i els canvis de patrons de consum forcen ajustos en la distribució amb casos com el d’El Corte Inglés o H&M.
Mari Cruz Vicente, secretària d’acció sindical de Comissions Obreres, insisteix que són ERO que “tenen poc a veure amb la situació de la covid i obeeixen més als canvis que experimenten les formes de produir i de consumir, com a conseqüència dels processos de digitalització”.
L’últim gran expedient anunciat (el de l’aerolínia Norwegian) és el
Adolfo Dominguez 300 300 252
FONT: que més directament està relacionat amb la covid, explica el director de relacions laborals de la Generalitat, Enric Vinaixa. Per contra, els ajustos en la indústria una vegada completat l’acord a Nissan i en les auxiliars se circumscriuen a alguns casos concrets, com Bosch o, més recentment, BIC Graphic.
Dels ajustos que hi ha damunt la taula es poden extreure dues possibles conseqüències. La primera i més positiva –en paraules de Raymond Torres– és que els ajustos derivats del canvi de model de la distribució poden fer aflorar nous llocs de treball en altres sectors com el de la logística o el transport. “Potser per això les dades d’afiliació no siguin tan dolentes com podria semblar amb tota aquella sèrie d’ERO”, afegeix. El Govern central publica avui les estadístiques del mes d’abril. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, va tornar a publicar en el seu compte de Twitter un avanç de l’afiliació: a l’abril va créixer en 167.000 persones.
Del costat de la banca, Torres creu també que pot compensar-se la pèrdua d’ocupació parcialment amb la creació de llocs de treball en empreses de serveis financers.
La conseqüència negativa de la interpretació de les últimes retallades en grans empresa és que majoritàriament no són resultat de la temuda transformació d’ERTO en ERO. Segons Escrivá, a l’abril el nombre d’empleats en ERTO va baixar a 90.000, però encara en queden uns 650.000 temporals a l’atur. Gonzalo Pino opina que “si no es renoven els ERTO, tindrem un problema”. Torres afegeix que el risc que els ERTO es converteixin en ERO perdura, sobretot “si el turisme no respon ràpidament al canvi de model”.
Els agents comencen aquesta setmana a renegociar l’acord dels ERTO. Pino també avisa que tant la CEOE com el Govern central han de ser molt curosos a l’hora d’atorgar els nous ajuts per no sostenir les empreses que no són viables, sinó només aquelles que tenen opcions de tirar endavant. L’objectiu és només mantenir en ERTO aquells treballadors que puguin realment reincorporar-se al mercat de treball, mentre que a la resta se li han d’oferir polítiques actives d’ocupació perquè tornin al mercat, sosté Pino.
Pel que fa a la gestió dels ERO en vigor, Enric Vinaixa lamenta que la Generalitat quedi fora del procés de mediació, ja que es porta des del Ministeri malgrat que Catalunya és una de les grans perjudicades per processos com el de CaixaBank, el BBVA, H&M i sobretot Norwegian. Vinaixa veu “desproporcionats” els ajustos a la banca, especialment després dels ajuts que han rebut.
Pino alerta, així mateix, que els ERO que transcendeixen són només els de les grans empreses, i crida l’atenció sobre els ajustos que s’estan produint en les empreses petites i mitjanes, que representen més del 90% de l’ocupació a Espanya.
RECONVERSIÓ El risc que els ERTO es transformin en ERO continua sent alt en el turisme