I el futur ens va atrapar

L’acumulació d’ERO de mida més que rellevant alarma. I molt. A què ens enfrontem? Encara que les empreses són de sectors i mides molt diferents, totes comparteixen els mateixos efectes d’un triple embat, que hauríem de conèixer perfectament: el del canvi tècnic, la globalització i la crisi climàtica.

Els ajustos de plantilla del sector financer reflecteixen, directament, l’impacte sobre la producció dels serveis bancaris de les noves capacitats tecnològiques, a l’abast ja no només de la banca sinó dels seus consumidors: aviat recordarem l’atenció al públic en una oficina com avui l’ús de cabines telefòniques. I malgrat que la caiguda dels marges financers també pressioni sobre la reducció de costos, estava escrit que les plantilles de la banca continuarien amb el procés iniciat després de la crisi financera: la covid l’ha accelerat. A més, així com en les empreses de comerç al detall, als xocs tecnològics s’hi afegeixen els de la globalització: en el sector financer, intentant anticipar-se a la competència dels monstres tecnològics, abans que desembarquin en la seva activitat; en el del comerç, els dos impactes ja estaven tan presents des de mitjans de la dècada passada que la millora de l’ocupació del 2014-2019 ha estat la primera, des dels anys setanta, que el comerç no ha liderat. Al contrari. I aquí, la covid també ha accelerat dramàticament tendències de fons.

Altres ERO amb efectes sobre el transport aeri i terrestre remeten a noves tecnologies però, també, a les primeres conseqüències del canvi climàtic. Aquest, en particular, comença a estar molt present en decisions d’inversió, amb efectes directes sobre l’ocupació, d’una indústria tan rellevant com la de l’automòbil. I això forma part d’un procés més ampli. Com afirmava recentment el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, abandonar el carbó “és un canvi tectònic en el funcionament de la nostra societat”. I advertia que, tot i que la descarbonització generaria nous llocs de treball, el procés seria penós per a l’ocupació de certs sectors. Una tesi similar a aquella que havia destacat, el 2019, l’historiador de la Universitat d’Oxford Carl Frey. Al llibre The technology trap. Capital, labor and power in the age of automation mostra com les revolucions tecnològiques poden ser complementàries o substitutives del treball. I així com les que van emergir i es van desenvolupar al segle XX pertanyien al primer grup, tot apunta que el procés que estem vivint, igual com ho va ser el de la revolució industrial fins pels volts del 1870, serà de tipus substitutiu.

Globalització, canvi tècnic i clima, un triplet que estava definint el nostre futur. I que ara, en aquest horitzó postcovid, ens ha atrapat. Malgrat que els humans sempre esperem que el pitjor es posposi, malauradament no ha estat així. El futur ja és aquí.

La globalització i el canvi tècnic i climàtic ja definien el nostre futur abans de la pandèmia