La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No hauríem de penalitzar el dret de qualsevol a ser idiota”
Tabú: paraula polinèsia? El 1777 l’anota el capità Cook al seu quadern per primer cop. Amb quin significat? L’impur, l’intocable, el prohibit. Quina paradoxa! Quina?
Els occidentals veien el nadiu com a alliberat de tabús... I a Cook el maten els nadius en una platja per haver transgredit un ritual tabú.
Els tabús van per barris.
Cada societat comparteix uns tabús. T’has ficat al llit amb la teva mare o la teva germana?
El tabú de l’incest.
Per això ni s’esmenta, enfosquit per si mateix. És com un captaire.
És tabú entre nosaltres un captaire?
Ni li preguntes “com et dius?”, ni el veus. Revela com de vulnerable és la nostra societat.
I això ens espanta, entenc.
El que a mi ara m’espanta és l’actual proliferació de tabús. Recorda la cançó de Mecano amb la paraula mariconez?
Després d’anys calia treure-la!
Perquè una tribu va insistir a imposar el seu tabú a tots.
Posi’m un altre exemple.
Succeeix diàriament... i això no hi ha societat oberta que ho resisteixi. Després del cas Charlie Hebdo, dibuixar Mahoma és tabú.
La tribu gihadista fa por, assassina.
Pot fer-te por un linxament digital, una gossada mediàtica, una campanya de desprestigi... Fixi’s en l’heretge James Damore.
Heretge?
La direcció de Google va convidar els seus empleats a debatre sobre com resoldre la falta de dones en càrrecs directius. Damore va opinar per escrit i va ser acomiadat.
Va dir alguna barbaritat?
Vejam, si t’han convidat a opinar, diguis el que diguis no t’haurien de castigar. Damore tan sols va suggerir que potser hi ha menys dones que homes que ambicionin arribar a ser alts càrrecs.
Ui.
La societat dels Estats Units el va estigmatitzar com un “autor d’un manifest masclista”.
Un empestat social.
Pot una societat democràtica sobreviure, si creix la por d’expressar-te lliurement?
I si dic “destruiré la democràcia”?
Et respondré amb una altra idea. O un acudit.
Així de simple?
Així de difícil! La societat oberta exigeix esforç.