Colòmbia es rebel·la

La tardor del 2019, Colòmbia va viure una revolta ciutadana que exigia al Govern del president Iván Duque millores socials i econòmiques. Només la covid va frenar les protestes el març del 2020, però al mes de setembre una altra onada de mobilitzacions va deixar 13 morts. Ara, el país està immers en una tercera onada de rebel·lió popular que va començar amb una vaga general contra la reforma fiscal impulsada per Duque i que també s’ha tenyit de sang. Fa uns dies la dimensió de la protesta va fer que el president retirés la polèmica reforma i que el ministre d’Hisenda dimitís, però això no ha servit per desescalar la situació perquè les promeses de diàleg han xocat amb una violència policial inusitada per reprimir les protestes. La conseqüència és que fins ara hi ha hagut almenys 24 morts i 800 ferits, i es multipliquen les imatges d’abusos policials en què els antiavalots disparen i apallissen manifestants pacífics, fins al punt que la Fiscalia ja ha imputat diversos agents per homicidi.

L’expresident Álvaro Uribe, home fort en l’ombra i líder del corrent ultradretà del partit governant, defensa la mà dura i ha posat en el mateix sac els manifestants pacífics i la minoria vandàlica que saqueja i crema autobusos i comissaries al final de les protestes. El president Iván Duque ha fet seu aquest discurs, molt similar al de les teories conspiranoiques als Estats Units i ha criminalitzat la revolta popular parlant de “terrorisme

El Govern respon a l’esclat social contra la reforma tributària amb una gran violència policial

urbà que està finançat per la màfia del narcotràfic”.

L’objectiu de la reforma tributària era recaptar 5.600 milions d’euros per tapar el gran forat que la covid ha deixat a l’erari colombià. Tenia aspectes positius, com ampliar la base tributària, però també apostava per pujar l’IVA de productes bàsics com l’aigua, la llum, la gasolina i el gas. El Govern argumentava que per poder finançar projectes socials per a les famílies més pobres havia d’apujar els serveis esmentats i els impostos a la classe mitjana. Però ha volgut fer-ho quan la població té cada cop més limitats els ingressos per culpa de la pandèmia, que ha incrementat la desigualtat, l’atur i la pobresa, i per això la ciutadania ha sortit al carrer.

Els aldarulls continuen i el diàleg que Duque ha iniciat per intentar reconduir la situació no ha començat amb bon peu perquè el Govern encara no ha posat data per reunir-se amb el Comitè Nacional de l’Aturada, organitzador de la protesta. Colòmbia viu dies foscos i la crisi ha cobrat una nova dimensió. La reforma fiscal –potser necessària però inoportuna en aquest moment–, la pandèmia i l’actuació policial, en especial la dels esquadrons antiavalots, han tornat a desencadenar una revolta larvada des del 2019. El president ha perdut el lideratge del país i el que passi a partir d’ara cal llegir-ho també en clau electoral, ja que el país celebrarà eleccions generals i presidencials el 2022, a les quals Duque no s’hi pot presentar.