La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan la inclusió es fa miques darrere les càmeres
La productora Janet Mock posa en un compromís la sèrie ‘Pose’
Quan una sèrie fa bandera dels valors de la trama ha de predicar amb l’exemple. En cas contrari, la imatge i la percepció de l’obra poden trontollar amb una simple acusació. És el que li ha passat a la sèrie Pose després de la presentació de la tercera i última temporada al Lincoln Centre de Nova York. La directora, guionista i productora Janet Mock va sortir davant de tots els assistents i va esmentar les virtuts d’haver treballat a la sèrie sobre la cultura queer dels vuitanta i els noranta i la proliferació de la sida. “Sé que importo per aquesta sèrie. Tinc una veu gràcies a la sèrie”, va dir sobre les portes que se li havien obert després de fitxar pel drama en emissió a HBO. Però no es va quedar en la clàssica enumeració de virtuts i agraïments d’aquesta mena d’esdeveniments. Allà mateix, davant d’un creador tan influent com Ryan Murphy (American horror story, Ratched), va deixar anar que veia “injustícia” i va criticar que les dones trans i negres com ella no rebien un tracte econòmic just a la sèrie.
“Per què guanyo 40.000 dòlars per episodi, eh? Estic furiosa. Aquesta és la veritat”, va etzibar davant d’un públic sorprès. Pot ser que aquesta xifra sembli alta per a qualsevol persona que no es dediqui al món audiovisual, però es calcula que als Estats Units els guionistes guanyen al voltant de 40.000 dòlars per episodi. Aquest salari és semblant al dels directors. I, si efectivament aquesta és la remuneració real de Mock per cada episodi de la tercera temporada (l’estudi no ha emès cap comunicat després de les acusacions), es tracta d’un sou gens estel·lar tenint en compte la seva implicació en el projecte: és productora, forma part de la sala de guionistes, signa quatre dels sis episodis de la temporada i és la directora de tres.
La indústria es comporta com si la crítica no hagués passat. Pot ser que al canal FX i als creadors de Pose, Ryan Murphy, Brad Falchuk i Steven Canals, no els sigui convenient donar cobertura a les acusacions de Mock, però tampoc hi van ajudar les maneres (Mock fins i tot va etzibar un “que els bombin, a Hollywood”) i la sospita sobre el seu estat mental en el moment dels fets: va aprofitar l’ocasió per confessar que havia estat infidel a la seva parella més jove, l’actor Angel Bismark Curiel (Lil Papi a la sèrie), incòmode entre els assistents mentre li demanava perdó. Segons el mitjà Page Six, però, l’actriu Dominique Jackson (Elektra) va donar validesa a les paraules cridant “gràcies per parlar en nom meu!”, mentre denunciava el tracte que rebien les dones trans i negres, i Angelica Ross (Candy) i Indya Moore (Angel) van agrair a les xarxes socials que lluités per elles.
La diversitat i la inclusió són molt presents a Pose, sí, però l’ombra de la desigualtat enfosqueix una temporada final que havia de ser de celebració.
Mock va denunciar que les dones trans i negres com ella no guanyen el que es mereixen