Els EUA s’afegeixen ara a la coalició global contra l’extremisme en línia

Amb gairebé dos anys de retard respecte a la resta de la comunitat internacional, els Estats Units han decidit afegir-se a la coalició contra l’extremisme a internet impulsada per Nova Zelanda arran de la tragèdia de Christchurch.

L’Administració Biden s’ha desmarcat de la decisió de Donald Trump de mantenir-se al marge i ha anunciat la intenció d’incorporar-se a l’aliança formada pels governs de 52 països, la Comissió

Europea, grups de la societat civil i una desena d’empreses tecnològiques per lluitar contra els continguts terroristes i violents en línia. La iniciativa, coneguda com La crida de Christchurch, va sorgir de la primera ministra neozelandesa, Jacinda Ardern, i el president de França, Emmanuel Macron, després que el 2019 un supremacista blanc matés a punta de pistola a 51 persones que pregaven a diverses mesquites.

El terrorista havia avançat les seves intencions en un xat de la plataforma 8Chan i després va emetre la seva matança en directe per internet a través de Facebook Live. El vídeo va ser reproduït centenars de milers de vegades abans de ser retirat de la xarxa.

“És necessària una acció col·lectiva” per combatre l’extremisme en línia, va argumentar la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki a l’anunciar la notícia, aclarint que no portarà a que es prenguin mesures contra la lliure expressió. El tema altament sensible als Estats Units, en especial entre els votants conservadors, que es consideren víctimes de censura a les plataformes com Facebook, Twitter i YouTube. L’administració Trump va justificar al seu dia la decisió de declinar la invitació a afegir-se a aquesta aliança internacional per la defensa de la llibertat d’expressió i la privacitat dels nord-americans.

La primera ministra de Nova Zelanda va celebrar la decisió de la Casa Blanca. Encara que fora de la iniciativa, els Estats Units havien estat un soci constructiu des del seu llançament però “formalitzar aquesta relació i compromís farà que puguem treballar de forma encara més estreta”, va aplaudir Ardern. La delegació dels Estats Units participarà en la cimera virtual prevista per al 14 de maig.

L’atemptat de Christchurch va servir d’inspiració a altres supremacistes blancs, entre ells l’autor del tiroteig massiu registrat en El Paso (Texas) que va posar fi a la vida de 20 persones d’origen hispà. Tant l’autor d’aquest atemptat com el de l’atac a una sinagoga a Poway (Califòrnia) poc després van citar el manifest del terrorista de Christchurch com una de les seves fonts d’inspiració.

La decisió de la Casa Blanca de sumar-se a la iniciativa internacional, que ha donat un marc global a aquests debats encara que els experts lamenten la vaguetat d’algunes de les seves orientacions, s’emmarca dins de la decisió del president Joe Biden de considerar el terrorisme domèstic com un de les seves prioritats per garantir la seguretat nacional. I, de passada, amplia la llista de decisions preses per Trump fetes miques pel seu successor.