La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’SNP guanya les quartes eleccions seguides i el sobiranisme és majoria
Greu crisi constitucional davant la negativa de Johnson a un nou referèndum
El plat nacional d’Escòcia és el haggis, un púding a base de fetge, cor i pulmons picats d’ovella, barrejats amb greix de vaca o be i civada, assaonat amb pebre de Caiena i altres espècies, empaquetat a l’estómac de l’animal i bullit. La seva competència són barretes de xocolata Mars amb caramel a dins fregides en mantega.
Cap d’ells no és per a tots els gustos i tots dos poden provocar una digestió difícil, com els resultats de les eleccions autonòmiques que es van anunciar ahir.
El Regne Unit avança vent en popa a tota vela cap a la crisi constitucional més gran en un segle, després que l’SNP obtingués el seu quart mandat consecutiu desafiant totes les regles de la gravetat política (el mateix que els tories a Anglaterra), i els partits sobiranistes conquerissin una clara majoria en el parlament de Holyrood. Immediatament la primera ministra Nicola Sturgeon va proclamar que “la celebració d’un segon referèndum d’independència és la voluntat incontestable del poble”.
Però fa mesos que Boris Johnson diu que aquest referèndum per sobre del seu cadàver, i ho va reiterar en una entrevista ahir al
Daily Telegraph, mitjà afí, que li pagava tres-cents mil euros a l’any a canvi d’un article mensual d’opinió, la ganga de la seva vida (per això ara es queixa que no té diners i ha de demanar ajuda per remodelar el pis de l’11 de Downing Street).
“Una nova consulta sobre la independència és un principi democràtic fonamental, els escocesos hem de tenir el dret a decidir el nostre futur així que passi la pandèmia, no hi ha cap raó per impedir-ho, i si Londres intenta fer-ho quedarà meridianament clar que el Regne Unit no és una associació entre iguals ni una unió voluntària de nacions”, va afirmar Sturgeon una vegada va ser matemàtica la victòria de l’SNP que, a falta dels últims recomptes, sembla que es quedarà a només dos escons de la majoria absoluta.
Xocaran de cara dos conceptes constitucionals diferents del que és el Regne Unit: l’escocès que es tracta d’una unió voluntària i per damunt de tot està el principi del consentiment (Londres no pot lligar ningú contra el seu desig), i l’anglès de la sobirania parlamentària (Escòcia només té poders autonòmics perquè Westminster se’ls ha transferit, i l’autoritat suprema està en la Cambra dels Comuns). Un compromís sembla impossible.
A falta de fer-se el repartiment final dels escons que són atribuïts per representació proporcional (Escòcia té un sistema mixt), l’SNP va millorar fins i tot els seus resultats de les eleccions del 2016, va robar diputats tant a conservadors com a laboristes, i si no va obtenir per si mateix la majoria absoluta va ser pel vot tàctic dels partits unionistes que es van ajudar els uns als altres, i sobretot perquè es tracta d’una fórmula electoral dissenyada precisament per evitar aquest desenllaç i obligar a coalicions. Les projeccions li donaven 63 dels 129 seients, molt per davant dels 31 conservadors, 22 laboristes, nou Verds (també sobiranistes) i quatre liberals.
Els resultats, amb un percentatge de participació rècord, mostren una Escòcia partida per la meitat, amb aproximadament el cinquanta per cent de l’electorat a favor de la independència i l’altra meitat en contra. Una explosió és inevitable. Sturgeon ha de decidir si espera amb paciència la decisió dels tribunals anglesos sobre el dilema constitucional confiant en la seva neutralitat, o adopta la “via catalana”
L’SNP va guanyar un 85% dels escons triats directament i es va quedar tan sols a dos de la majoria absoluta
Xocaran de cara el principi escocès de la “unió consentida” i l’anglès de la “sobirania parlamentària”
d’un referèndum consultiu o fins i tot la declaració unilateral d’independència (fins ara ha dit que no ho farà). La tàctica de Johnson, per la seva part, és guanyar temps amb el pretext de la pandèmia (“no és el moment, seria irresponsable i temerari, hi ha altres prioritats”). I quan hagi de jugar la pilota, preveu opcions no necessàriament de fair play com decidir ell quina és la pregunta, exigir una majoria qualificada o donar el vot als escocesos residents a l’estranger.
L’SNP i els Verds van fer de la independència el punt central de les seves campanyes, i senten que han obtingut un mandat inqüestionable per tirar endavant en el parlament de Holyrood la legislació que convoqui un nou referèndum. Londres intentarà ignorar-la dient que no té competència per això, però el guant estarà estès, com en els duels. Johnson i Sturgeon es donaran l’esquena amb les pistoles a la mà, caminaran uns passos, es giraran i apuntaran. El món estarà pendent. I hagin menjat el que hagin menjat, tot i que sigui un peix bullit amb bledes, segur que necessitaran un estómac a prova de bombes.