La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jerusalem tem més violència després dels xocs a Al-Aqsa
Les càrregues policials amb 200 ferits i els desnonaments aviven la tensió
Una setmana d’alta tensió a Israel va esclatar finalment divendres a la nit en la part vella de Jerusalem. Més de dos-cents civils palestins i una dotzena d’agents israelians van resultar ferits durant les càrregues policials a l’esplanada de les Mesquites. Allà havien tornat a buscar refugi molts dels quals, després de la multitudinària oració vespertina de l’últim divendres de Ramadà, havien protagonitzat picabaralles amb la policia israeliana als carrerons propers, mentre protestaven per la imminent nova onada de desnonaments de palestins.
Centenars d’antiavalots van respondre al llançament d’ampolles amb granades atordidores i bales de goma, sense aturar-se en els accessos al tercer lloc més sagrat de l’Islam, on en l’antiguitat s’aixecava el Temple per antonomàsia dels israelites.
Vuitanta-vuit palestins van acabar hospitalitzats en aquesta explosió de violència, inèdita davant Al-Aqsa des del 2017.
La UE va apressar ahir “una desescalada”. Una cosa que no sembla que s’hagi de produir, ja que organitzacions de l’extrema dreta jueva –que recentment van desfilar agressivament pel centre de Jerusalem– han promès noves provocacions durant els últims dies del Ramadà.
Ahir mateix, mentre la policia bloquejava l’accés a la Ciutat Santa d’autobusos carregats de fidels palestins, grups nodrits de joves jueus recorrien amb càntics i lemes sionistes les zones musulmanes del Jerusalem Oriental que rarament trepitgen.
Cal afegir que en nits anteriors ja es van registrar víctimes per càrregues al barri afectat pels desnonaments, Xeic Jarrah, on oenagés locals s’havien afegit als concentrats. Allà, a tot just dos quilòmetres de la Ciutat Vella, les autoritats israelianes pretenen traspassar colons jueus diverses cases habitades per les mateixes famílies palestines des dels anys
Els enfrontaments compliquen més els plans d’aconseguir una majoria transversal que desallotgi Netanyahu
cinquanta, quan aquestes van haver de fugir d’Haifa i altres ciutats que van quedar dins de les fronteres reconegudes d’Israel.
Aleshores, Jerusalem Oriental era administrat per Jordània, que sobre el paper encara tutela l’esplanada de les Mesquites. Aquests dies, per cert, Amman hauria lliurat a les autoritats palestines els contractes de lloguer originals dels presents inquilins.
El jutge haurà de decidir demà sobre el cas, tenint en compte la presència d’una tomba d’importància religiosa per a certs jueus. Aquests últims van litigar en els anys setanta, després de l’ocupació israeliana de Jerusalem Oriental,
pel que el ministre d’Afers Exteriors argüeix que es tracta “d’una disputa entre particulars”.
El primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu és el gran beneficiat d’un clima que complica encara més un pacte transversal d’investidura per desallotjarlo, ja que aquest hauria de posar d’acord forces jueves i àrabs que són als antípodes.
Ariel Sharon, l’any 2000, en va tenir prou amb un passeig per l’esplanada de les Mesquites per desencadenar la segona intifada i inaugurar vint anys d’hegemonia dretana, que Netanyahu ha escorat fins a extrems mai vistos.