La Vanguardia (Català-1ª edició)
La cursa per tenir exèrcits d’‘Iron Man’
Les potències aposten per la tecnologia que permeti tenir soldats amb capacitats amplificades i unitats robotitzades i disparen la despesa militar a nivells de la guerra freda
El soldat d’infanteria combat sobre el terreny, cara a cara, cos a cos. Faci calor o fred, sigui on sigui i estigui com estigui. S’exposa de forma directa a la mort.
Però cada vegada més es vol que això sigui el passat i que els films de ficció siguin menys una ficció. Les principals potències del món viuen en una cursa pel desenvolupament d’exèrcits d’Iron Man.
Una cosa que es fa des de l’opacitat. Però per la qual parlen els fets i els cada vegada més voluminosos pressupostos en defensa. França ha estat l’última en aixecar la mà.
Ho confirmava la seva ministra de Defensa els últims dies del 2020, quan l’atenció pública estava posada en les noves onades de la covid. “Diem sí a l’armadura d’Iron Man i no a l’augment i mutació genètica de Spiderman”, recitava Florence Parly al Fòrum de la Innovació en Defensa.
L’Elisi, tot i això, no està sol. El 2014 Barack Obama s’adreçava així als periodistes: “Soc aquí per anunciar que estem construint l’Iron Man”. Anava de debò. Els EUA desenvolupaven el Tàlos, una armadura que repel·leix les bales, de tèxtils intel·ligents i sensors que monitoren l’estat físic del soldat, redueix la fatiga i dona força a l’hora de carregar pesos. Avui se li suma el programa NESD amb un casc amb elèctrodes que sense necessitat de cirurgies, canalitza els senyals cerebrals i permet controlar un exoesquelet amb el pensament. Rússia per la seva part té el Ratnik 3, amb camuflatge intel·ligent, que ajuda el soldat en els moments d’apuntar l’enemic i que, com a exoesquelet, limita la fatiga i augmenta la força i precisió del combatent.
Programes que continuen a peu dret i evolucionant”, segons resumeix Inmaculada Mohíno, investigadora en l’Escola Politècnica Superior de la Universitat d’Alcalá. Com demostra un vídeo penjat fa només dies per la Marina britànica verificant un vestit volador a propulsió. També perquè una de les seves aplicacions, la del soldat com a pastor d’un ramat de robots, la major part de les vegades drons, és ja part de la guerra. Per exemple a Síria. Allà Rússia ha desplegat carros de combat a control remot. La Xina els adapta per milers.
Entre uns i altres, resulta que a l’any 2020, en plena pandèmia de la covid, les despeses militars al món van créixer més del 2% fins a assolir els 1,65 bilions d’euros en total, arribant al nivell més alt des del final de la guerra freda segons cita l’últim i recent informe de l’Institut Internacional d’Investigació per a la Pau d’Estocolm (SIPRI). Això mentre la riquesa al globus –seguint aquí a l’OCDE– queia prop d’un 4%.
De tota la despesa global, més de la meitat el protagonitzen els EUA i la Xina, tots dos donant un paper cada vegada més rellevant a la investigació, el desenvolupament i la innovació militar. L’Ofi
Milers de milions de dòlars constants 2019
Àfrica Amèrica del Nord i del Sud Àsia i Oceania
En percentatge de participació sobre la despesa total
FONT:
Europa
Orient Mitjà cina d’Administració i Pressupost de la Casa Blanca al seu últim informe l’ubica al voltant del 15%.
El 1969 en plena guerra freda era de menys del 10%. La Xina, per la seva part, i més enllà de les xifres oficials, es calcula que hi destina sobre el 10% del seu pressupost de defensa. I després apareixen l’Índia, Rússia i altres potències militars.
Ja veuen resultats. Encara que no tot quedi en exoesquelets o en combatre en xarxa. Perquè es debat si més enllà de l’Iron Man, i com deia la ministra Parly, s’espera a Spiderman, l’adaptació de la capacitat física i cognitiva del soldat.
En un discurs d’octubre del 2017 el president Vladímir Putin alertava que arribava el perill dels soldats “genèticament modificats”, que serien “més mortífers que una bomba nuclear”. Paraules que el 2019 Alexander Sergeyev, president de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, posava en context: Moscou desenvolupa “passaports genètics” per trobar els millors militars i estrategs.
El director d’intel·ligència nacional amb Trump, John Ratcliffe, per la seva part, denunciava en una columna al The Wall Street Journal a finals del 2020 que la Xina ha realitzat “proves en humans” per desenvolupar supersoldats millorats biològicament.
Canvis a la còrnia per augmentar la capacitat visual? Al cervell per a les cognitives? En definitiva: el recurs a les tècniques anomenades “invasives”, com la injecció o l’absorció de substàncies, operacions quirúrgiques o la integració de peces sota la pell?
L’historiador Lukasz Kamienski ha repetit sovint que no hi va haver guerra sense droga. Avui es parla d’“un exemple que existeix”, relata Moix. “L’estimulació magnètica transcranial repetitiva provoca que les neurones s’activin de manera que s’alteren les connexions del cervell, que pot modificar la sinapsi de la neurona i millorar així el rendiment motor i la cognició”, continua. O s’esmenta l’eina d’edició de gens Crispr.
Uns i altres, amb tot, han d’encarar limitacions. La de les lleis nacionals i humanitàries internacionals. La de l’abast dels senyals per al cas dels ramats de robots i les dificultats per recuperar els enginys. També el dilema de les bateries, bàsiques però en les quals el pes, la durada i necessitat de recàrrega en un ambient hostil com és una guerra planteja reptes.
“Tot això és qüestió de temps i diners”, assenyala a La Vanguardia Jiménez Moyano, professor d’assumptes militars del Campus Internacional per a la Seguretat i la Defensa (Cisde) i tinent coronel d’infanteria de l’Exèrcit espanyol en la reserva.
“I els programes dels Estats Units sobre aquest tipus de soldats i armes del futur, tenint en compte el seu gran pressupost en defensa, poden ser sorprenents i probablement impossibles per a qualsevol país”, assevera.
El canvi està en marxa.
En plena crisi de la covid, les despeses militars al món van créixer més del 2% fins a nivells rècord
“Tot és qüestió de temps i diners”, es repeteix, però la Xina i sobretot els EUA lideren la inversió