TURISMO SOCIAL 2021

el qual descarregar les frustracions amb el Kremlin, amb el seu corresponent estira-i-arronsa. Els últims quatre anys, segons calcula Le Monde, aquest ball entre ambaixades ha afectat uns 600 diplomàtics. Més que durant els últims 20 anys de la guerra freda.

Així i tot, evidenciar el distanciament cada vegada més gran entre Rússia i el que es coneix a Moscou com l’“Occident col·lectiu”, no sembla que faci efecte. Pot ser que Vladímir Putin estigui perdent influència sobre l’espai postsoviètic (i li dolgui), però no ha perdut gens ni mica de la seva determinació a l’hora de defensar els seus interessos. Sigui al preu que sigui. “L’expulsió de diplomàtics és una estratègia que no té recorregut. És un ball que fins i tot sembla ridícul”, assegura Carmen Claudín, investigadora del Cidob sobre Rússia i l’espai postsoviètic. “El problema per a la UE és veure el que ha de fer tenint en compte que és una organització internacional de soft power que té davant un dels dos estats amb l’armament més potent del món i que ha demostrat que està disposat a utilitzar-lo”, afirma.

“No es tracta d’una estratègia, sinó d’una reacció”, explica Judy Dempsey, experta en Rússia i Europa de l’Est del Fondo Carnegie per a la Pau Internacional. Molts governs europeus estan espantats per la virulència de les activitats russes. No és nou, ve d’anys enrere, concretament des de les protestes del Maidan a finals del 2013 a Ucraïna. Tot i això, els últims mesos aquesta política russa s’ha accelerat, amb l’enverinament i empresonament de l’opositor Aleksei Navalni, l’esclafament de les protestes a Bielorússia, el desplegament de tropes a l’est d’Ucraïna, la intensificació dels ciberatacs, que fins i tot han afectat el parlament alemany, les campanyes de desinformació aprofitant-se de la pandèmia... i la humiliació a Moscou al cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, el mes de febrer passat.

“Borrell estava absolutament indefens quan va anar a Moscou. Se li va dir que no hi anés, si no estava preparat, però no en va fer cas”, afirma Dempsey. “Van utilitzar l’argument de la repressió a Catalunya i els presos polítics, una cosa que ell no s’esperava. No acabo d’entendre quin servei d’assessoria té perquè ningú no hagués previst una cosa que era tan evident que passaria”, lamenta Claudín. El parany del ministre d’Exteriors rus, Seguei Lavrov, durant la roda de premsa que va oferir amb l’enviat europeu, va evidenciar, en paraules de Dempsey, l’“absolut menyspreu que senten per la Unió Europea”.

Part d’aquest menyspreu és responsabilitat dels europeus. “Ursula von der Leyen, Borrell... tots són designats polítics. I els estats membres n’estan molt contents, perquè el poder continua sent a les capitals. Però això li nega a la UE el rol com a potència internacional i la seva influència”, assegura Dempsey, que reclama posar al capdavant de les institucions professionals forts i independents i una postura comuna davant Moscou. “Els únics que parlen clar amb el Kremlin, i no sempre, són els nord-americans”, afirma Claudín. L’altra part correspon a l’arrelada creença russa que Occident amenaça els seus interessos naturals i vitals, uns interessos que es troben a la franja europea dels estats postsoviètics. És aquí on hi ha les famoses “línies vermelles” de Putin. “Tota iniciativa europea que pogués ser interpretada com un intent d’acostar aquests països a la UE és vista com una interferència en els interessos de Rússia i una provocació. Per tant, considera que la seva agressivitat és legítima, perquè és una acció defensiva”, afirma Claudín.

Llavors, què pot fer Europa per pressionar Rússia? No li queden més asos a la màniga que unes sancions una mica més dures i expulsar diplomàtics fins a buidar les ambaixades. “És preocupant, perquè la UE hi té molt poc a fer per la seva pròpia naturalesa. Ningú no s’imagina les tropes de l’OTAN desplegant-se, i el Kremlin ho sap”, reflexiona Claudín. “Ens hem resignat a acceptar que la UE no pot influir la Rússia de Putin. Hem acceptat l’statu quo rus, que no veu el diàleg i els acords com a part de la diplomàcia o el modus vivendi”, conclou Dempsey. D’altra banda, sabem realment quants diplomàtics russos hi ha a la UE?

AMBAIXADES SOTA MÍNIMS En quatre anys hi ha hagut més expulsions que en els últims 20 de la guerra freda

HUMILIACIÓ A LA UE “Borrell estava indefens. Se li va dir que no anés a Moscou i no en va fer cas”