EL EPO TATGE

Les autoritats volen retirar uns 40 murals i altars dedicats a joves delinqüents morts enmig de la violència

podia, repartint tomàquets a les trattories del barri. Aquella nit va decidir amb un amic que volien sortir de festa. No tenien diners, van agafar una pistola de joguina i van anar cap a un Mercedes perquè el conductor duia un Rolex a l’avantbraç. El conductor va resultar ser un policia que no estava de servei. Li va clavar tres trets, un dels quals mortal. Se’l van emportar a l’hospital, però no hi va haver res a fer. Després, els seus amics van destrossar la sala d’espera.

El seu pare, l’Enzo, sap molt bé que l’Ugo mereixia ser castigat, però no amb la mort. “Aquella nit tenia l’oportunitat de salvar-se, en tots els sentits. De veure que havia comès un error i de triar el camí recte. Però me'l van prendre”, afirma amb ràbia tocant un rosari amb el rostre del seu fill. Un any i dos mesos després encara no tenen l’autòpsia ni saben res del procés del policia que el va matar.

Sota el mural hi ha impreses tres paraules. “Veritat i Justícia”, el nom d’un comitè que reclamen un càstig per al carrabiner. S’han mobilitzat amb desenes de signatures d’intel·lectuals, entre les quals la de l’advocat penalista Domenico Ciruzzi, que defensa el valor que en un barri degradat es promogui el diàleg amb l’autoritat. “Amb la màxima presumpció d’innocència per al policia, s’ha d’animar aquests col·lectius a sentir-se part de l’Estat, no empenye’ls lluny de l’Estat”, reflexiona.

El d’Ugo Russo és l’únic cas que, segons la regidora Alessandra Clemente, ha creat un debat a la comunitat. “Jo he entès que aquest mural busca la legalitat, no la desafia. Els altres no, perquè celebren un model criminal. Entenc el dolor per la pèrdua, però el dolor es manifesta als cementiris, no creant punts de referència negatius als carrers”, considera.

Clemente, candidata a l’alcaldia, sap molt bé el que significa el turment camorrista. Tenia només deu anys quan va veure amb els seus propis ulls com una bala perduda en una baralla entre clans matava la seva mare, una professora, que duia agafat de la mà el seu germà de cinc anys. Si és alcaldessa proposa “un pacte amb els camorristes”, perquè els seus fills no pateixin el que ella va patir.

“Els murals són una manera de dir als nois que no val la pena morir tan joves”, afirma Giovanni Bifolco, pare d’un noi de la perifèria mort a mans d’un altre policia quan es va saltar un control. “Jo el del meu fill no el puc mirar. Em fa massa ràbia”.