La Vanguardia (Català-1ª edició)
La independència d’ERC
Si Aragonès aconsegueix la investidura per governar sense Junts, serà un punt d’inflexió. S’obriria una fissura al bloc independentista vigent des que Junqueras va donar suport a Mas el 2012
la carpeta estratègica. Per aquest motiu va haver-hi ahir un cop sobre la taula del republicà, que va afirmar que no veuen “predisposició per superar les qüestions que encallen des del primer dia”. “Estem en el punt de partida del febrer”, va arribar a dir, malgrat l’optimisme expressat per JxCat divendres.
Sànchez, que va intervenir just després en la clausura del congrés extraordinari de Junts, va expressar la seva “sorpresa” per la “determinació” d’Aragonès i li va retreure que davant els incompliments del PSOE de Pedro Sánchez amb el diàleg no s’apreciï la mateixa “contundència”. Tot i així, el dirigent de JxCat va apuntar que encara hi ha temps per assolir un pacte i que aquesta és la seva “voluntat”.
En cas que no sigui aquesta la situació, els postconvergents, si ho avalen els seus afiliats, cediran quatre escons a ERC “si té el suport dels comuns i la CUP”, segons va prometre Sànchez, que no va ser l’únic sorprès a Junts. “No era ni de lluny el pitjor moment de la negociació, no s’havia produït cap aturada”, apunten fonts consultades, que veuen la maniobra d’Aragonès “molt desproporcionada”.
Tot i això, en la direcció postconvergent creuen que la setmana vinent encara hi haurà marge per negociar i intentar reencarrilar la negociació. “Si no és així, ja veurem. Ja ens diran el que volen, però qualsevol decisió que prenguem ha d’aprovar-la la militància en una consulta”, afegeixen les fonts.
Més dur va ser Carles Puigdemont, qui va avisar que “no es deixaran trepitjar” ni “faltar al respecte” per ningú. “És un avís a tots els que ens han menyspreat com força política”, va afegir el president del partit en la compareixença telemàtica en el congrés, en la qual va recalcar que “la independència de Catalunya necessita que Junts existeixi i sigui rellevant, fort i decisiu”.
ERC ara té la intenció de reunirse amb JxCat amb el nou escenari i interpel·lar els comuns, perquè els donin el seu suport. Amb la CUP van segellar un acord al març que continua vigent. No obstant això, els anticapitalistes van instar ahir els dos socis a deixar de banda el partidisme i assolir un acord.
Els 84 dies transcorreguts des de les eleccions catalanes no han servit per dissipar els recels entre ERC i Junts. Més aviat el contrari. És difícil pensar que un govern de coalició discorreria amb més placidesa que en legislatures anteriors. El presidenciable, Pere Aragonès, va donar ahir un brusc gir de volant i va anunciar que llança la tovallola amb Junts, que intentarà obtenir els suports per governar sol. Si es confirma aquesta via, serà la primera vegada des del 2012 que es trenca la unitat dels dos grans partits independentistes en una investidura, ja que va ser aquell any quan, després de pensar-s’ho molt, Oriol Junqueras es va embarcar en l’aventura de donar suport a Artur Mas.
El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, es va comprometre en una entrevista a La Vanguardia a evitar unes noves eleccions permetent la investidura d’Aragonès si aquest era capaç de formar un govern amb els comuns i amb el suport de la CUP. Si aquesta aliança d’esquerres prengués forma, Junts aportaria els quatre vots necessaris perquè Aragonès sigui president. I punt. Després, passarien a l’oposició.
En cap cas Junts no cedirà el suport de més diputats. És a dir, si ERC no és capaç de convèncer els comuns i la CUP, la convocatòria electoral estarà a un pas. Fins i tot encara que els republicans aconsegueixin aquest objectiu, Jordi Sànchez defensarà la seva promesa davant l’executiva de Junts, però la decisió serà sotmesa a les bases del partit de Carles Puigdemont. I en aquest punt s’obrirà un altre interrogant.
Després de l’atrevit pas fet ahir per ERC, Aragonès haurà d’afanyar-se a trucar al timbre dels comuns per celebrar com més aviat millor una investidura. Els republicans voldrien deixar un marge de temps per si l’operació fallés i haguessin de tornar a intentar-ho amb Junts abans del 26 de maig, límit per desencadenar eleccions de forma automàtica (serien en ple juliol). Encara que després del pas fet ahir, asseure’s altre cop en una taula amb Junts a correcuita seria exposar-se a una situació de gran fragilitat que podria ser aprofitada pels de Puigdemont per plomar Esquerra.
Els comuns estan disposats al pacte amb ERC, però volen entrar al Govern. La líder parlamentària, Jessica Albiach, també requerirà garanties que els republicans no sumaran després Junts a l’executiu, ja que Aragonès va deixar oberta aquesta possibilitat una vegada passada la investidura.
NOU ESCENARI JxCat s’obre a cedir quatre vots als seus socis si pacten amb els comuns i la CUP
De fet, tampoc en el partit de Puigdemont no creuen factible entrar al Govern amb el mandat ja iniciat.
Davant Aragonès s’obren tres setmanes de vertigen. Els republicans asseguren que no van de farol ni es tracta d’una estratègia negociadora, cosa que no descarten a Junts. El temps sempre ha jugat a favor dels de Puigdemont i, encara que Jordi Sànchez assegura que provarà d’evitar les eleccions, el votant de Junts és més fidel i està més mobilitzat que el d’ERC. A més, a Junts creuen que recuperarien els electors del PDECat si hi ha eleccions. ERC espera eludir les urnes, però si no quedés més remei, esperen que arreli el missatge de l’escassa generositat de Junts quan el guanyador no ha estat dels seus.
Aquest és el panorama que es presenta a partir d’ara. Però, com s’ha arribat fins aquí? A més de les comprensibles diferències a l’hora de dissenyar un govern i repartir-se el poder, el cert és que els esculls han estat els mateixos des del principi. El principal, qui decideix la relació amb el Govern central. Les dues parts havien arribat a l’acord de constituir el que han anomenat una “direcció col·legiada estratègica”, formada pels dos partits, la CUP i les entitats ANC i Òmnium. Però l’abast i l’encaix d’aquest ens han centrat la disputa.
La “direcció col·legiada estratègica” de l’independentisme havia d’ubicar-se al si del Consell per la República que presideix Puigdemont, segons Junts, per donar continuïtat a l’1-O i a la legislatura de la declaració d’independència. A més, aquest nucli decidiria el vot dels grups independentistes al Congrés dels Diputats i fixaria la posició en la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez. Per a Junts, és l’única forma que l’independentisme planti cara a Madrid. Altrament, no val la pena governar junts per gestionar l’autonomia. En els últims dies, com a cessió per facilitar l’acord, Junts va incloure que les decisions preses en aquest òrgan fossin per consens. Asseguren també que no desitgen tutelar la gestió d’Aragonès al capdavant de la Generalitat.
Per als republicans, l’esquema de la “direcció estratègica” és un intent de Junts de condicionar la capacitat de negociació al Congrés. Recorden que ERC disposa
INCERTESA La decisió final dels postconvergents ha de tenir l’aval de les bases en una consulta
MISSATGE A LES PARTS Els anticapitalistes demanen que es deixi de banda el partidisme i s’assoleixi un acord
Junts només cedirà quatre vots, així que Aragonès necessita presentar un pacte amb els comuns i la CUP
de 13 diputats i Junts només en té quatre. Tampoc no veuen clar que aquesta “direcció” s’insereixi en el Consell per la República, és a dir, sota el paraigua de Puigdemont. ERC ha acceptat tornar al Consell per la República reorganitzant la seva estructura.
Però la qüestió és que els republicans no volen que hi hagi un president per a la gestió de la Generalitat i un altre per encapçalar l’estratègia del procés i les seves derivades polítiques.
Una vegada arribat al punt en què Aragonès ha estripat les cartes, caldrà comprovar si pot mantenir-se en aquesta posició i aconseguir la investidura. El votant no independentista fa temps que ha desconnectat d’aquest culebrot, però també l’elector de Junts i ERC acusa el desànim.
Encara que els propers dies oferissin una sorpresa i formessin govern, ja no hi ha cap il·lusió per compartir camí. Si Aragonès governa sense Junts, serà un punt d’inflexió. El particular procés d’independització d’ERC respecte dels convergents va començar amb la negativa a investir Puigdemont el 2018, va seguir amb el vot els pressupostos de l’Estat el 2020 i culminaria ara. El conflicte català entraria en una fase molt diferent.
Albiach està disposada a entrar en el Govern, però si ERC tanca la porta definitivament als postconvergents