La Vanguardia (Català-1ª edició)
Errejón busca socis per expandir el model exitós de Més Madrid
L’històric resultat aconseguit en els recents comicis autonòmics del 4-M ha fet pujar punts a la marca Més Madrid. Després de consolidar-se en tot just dos anys de vida com el partit líder de l’oposició a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, per davant, fins i tot, de PSOE i Unides Podem, en la formació s’ha obert el debat: és exportable el seu model d’esquerra verd i urbà a la resta d’Espanya? Circumscrivint la resposta a una anàlisi programàtica, els seus quadres dirigents entenen que sí. El mateix Íñigo Errejón, líder de Més País –la matriu de Més Madrid, va reconèixer dijous a la cadena Ser que el seu programa centrat en la lluita contra el canvi climàtic, els serveis públics o la reducció de la jornada laboral “té molt recorregut”.
Tot i això, són conscients que Més Madrid no és un producte que es pugui fabricar en cadena des de la capital per exportar posteriorment la resta del país. Sinó que, més aviat, obeeix a un model de producció deslocalitzat. Que parteix de línies estratègiques generals, però el valor afegit passa per anar modulant-les a cada regió per ajustar-les a les respectives necessitats. Just el que ha dut a terme en els últims mesos la candidata madrilenya, Mónica García. Com reconeix el seu equip, més enllà d’encapçalar els principis fundacionals de la formació, García –metge anestesista del sistema sanitari públic madrileny– va desenvolupar en la passada legislatura una oposició “enganxada al carrer, i centrada en l’important i el quotidià”. Escoltant les “necessitats exposades pels veïns per articular propostes a problemes reals”.
Al contrari del que va fer Més País en les últimes eleccions generals quan, després d’uns notables resultats a nivell regional, Íñigo Errejón va decidir fer el salt nacional davant el bloqueig polític que presentava l’esquerra espanyola. En aquella tardor del 2019, tot i això, l’estretor dels terminis derivats de la repetició electoral a penes va deixar marge per vertebrar un discurs amb accent propi. Tret de València,
La formació, i la matriu Más País, pretén vertebrar les seves polítiques verdes al conjunt d’Espanya
on la fórmula triada va ser la d’associar-se amb Compromís, una formació la sòlida implantació de la qual a la regió els va permetre amarrar un escó, el resultat va ser
la col·laboració” amb Més País. “Els resultats del 4-M permeten visualitzar que hi ha un partit que ha servit de resposta als veritables interessos de la gent, amb una feina molt positiva perfectament alineada amb el que fem a Compromís”, apunten les mateixes fonts.
La següent estació, davant la possibilitat que es confirmi un hipotètic avanç electoral, és Andalusia. Un territori on, segons el parer d’Errejón, “hi està havent un lent però molt prometedor ressorgir de l’andalusisme” del que al seu partit “li agradaria formar part”. I els més ben posicionats per aportar aquesta dosi d’arrelam són l’excoordinadora de Podem Andalucía i actual parlamentària andalusa no adscrita Teresa Rodríguez, i l’alcalde de Cadis, José María González Kichi, referents del corrent Anticapitalistes desvinculat recentment de Podem. La dificultat serà la de balancejar els diferents graus d’esquerranisme que presenten les dues parts.
A partir d’allà, Més País té tota la feina per fer. Qualsevol hipotètica aliança perifèrica no passa de ser, avui dia, un simple esbós en un quadern de notes. Per on començar?. El diputat de Compromís en el Congrés, Joan Baldoví, ha marcat les primeres coordenades: teixir un pacte amb Més per Mallorca a les Balears i una aliança similar a les Canàries.
3,9 2021