EL EPO TATGE

Els adversaris la van subestimar, però l’èxit d’Ayuso –i d’altres com ella– ha estat aprofitar un context difícil per agafar embranzida

Enfilada a l’última onada de la covid, Isabel Díaz Ayuso ha escombrat els adversaris. Hauria guanyat d’una manera tan rotunda a les urnes sense la pandèmia? La ucronia és arriscada, però l’èxit de la presidenta de Madrid i el seu equip –al marge del privilegiat estatus fiscal de la comunitat, un reclam que funciona amb independència de la pandèmia, tot i que és clau en plena crisi– ha estat llegir bé l’afartament dels ciutadans i tornar-los una part de la vida que tenien abans del virus. A Ayuso la va subestimar tothom, però ha sabut créixer en plena tempesta.

Com el seu, altres lideratges s’han obert camí l’últim any amb la pandèmia, entre els quals Mónica García (Més Madrid), beneficiària de la sagnia electoral socialista i que la legislatura passada, compaginant la seva feina d’anestesista en un hospital i el càrrec de diputada, ja va centrar l’atenció per la seva dura oposició al Govern d’Ayuso, en especial en matèria sanitària. “Amb la covid han patit els governants, els que tenen la principal responsabilitat de gestió, que s’han vist molt contestats, i aquest debilitament dels governs ha permès que creixin altres lideratges que ho haurien tingut més difícil en un altre moment”, subratlla el politòleg Oriol Bartomeus.

Passa arreu d’Europa. A França Emmanuel Macron ha vist com queia el tabú de votar la ultradreta i Marine Le Pen guanyava terreny en franges clau de l’electorat en què la crisi ha impactat de ple. I a Alemanya la CDU d’Angela Merkel, també castigada per la crisi, està veient amb inquietud com avança als sondejos la candidata d’Els Verds a la cancelleria, Annalena Baerbock.

La covid, apunta Bartomeus, professor de Ciència Política a la UAB, ha incentivat la crítica al poder que ja hi havia des de la crisi del 2008. La societat cada vegada és