Acaba l’estat d’alarma

La passada mitjanit va expirar l’estat d’alarma a Espanya. Això comporta el decaïment de diverses restriccions que han alterat de manera extraordinària la vida al nostre país. Des que el 14 de març del 2020, tres dies després que l’Organització Mundial de la Salut qualifiqués la covid com a pandèmia, es va declarar aquí l’estat d’alarma, Espanya ha anat encadenant una sèrie de limitacions que han afectat drets fonamentals. Entre les esmentades limitacions destacaven les relatives a la lliure circulació de les persones en horari nocturn, a les entrades i sortides de territoris municipals, comarcals o autonòmics i al nombre de persones que podien reunir-se en espais públics i privats.

El final de l’estat d’alarma constitueix una excel·lent notícia. En primer lloc, perquè restableix un nivell de llibertat que, tret d’en ocasions greus i excepcionals com la que encara vivim, és irrenunciable. Però, sobretot, perquè recompensa els avenços en la lluita contra una pandèmia que a Espanya ha infectat 3,5 milions de persones i ha causat gairebé 79.000 víctimes mortals.

La situació no està encara controlada. De fet, la mesura restrictiva fonamental decau en un moment en què la incidència acumulada s’acosta encara a Espanya als 200 casos per 100.000 habitants (amb moltes comunitats en un nivell de risc alt), quan temps enrere es va estimar que havia de baixar a 25 abans de relaxar les mesures. Però també és cert que la campanya d’immunització progressa i que l’anunci que l’estiu acabaria amb el 70% dels ciutadans vacunats sembla ara, a diferència de fa unes setmanes, realista. Han arribat moltes dosis a Espanya, i els programes de vacunació massiva han demostrat ja la seva efectivitat.

Entrem per tant en una nova fase de la lluita contra la covid. Una fase en què, a falta del paraigua legal que proporcionava l’estat d’alarma, totes i cadascuna de les comunitats autònomes

El preu que hem de pagar per la llibertat que anem recuperant és l’exercici de la responsabilitat

poden establir les seves pròpies restriccions, avalades per la justícia. Aquest nou ordre ha provocat la protesta de l’estament judicial. El Tribunal Suprem (TS) va criticar dijous el decret governamental del 4 de maig que li concedeix l’última paraula respecte a les noves restriccions que, discrecionalment, puguin proposar les diferents comunitats per als seus territoris. El TS fonamenta la crítica en qüestions procedimentals, també en altres d’ordre constitucional, i lamenta haver de prendre decisions que podrien entrar en l’esfera política.

El TS té les seves raons per expressar-se d’aquesta manera. Però alhora, i atès l’estès desig d’anar recuperant la normalitat i, amb ella, l’activitat econòmica, entre d’altres l’associada al turisme, és obvi que cada territori ha d’adequar les mesures que prengui a la seva realitat sanitària. I que, per tant, potser no és mala idea que busqui empara en l’autoritat judicial, més que en instàncies polítiques diverses.

Les necessitats de les comunitats són ara diferents. Balears va ser la primera que va obtenir aval judicial per a les restriccions després del final de l’estat d’alarma. Madrid, en línia amb el que han anat proclamant els populars a la campanya del 4-M, i malgrat les altes xifres de contagis, ja ha anunciat que eliminava el toc de queda i ampliava l’horari d’hostaleria. El Govern català, menys liberal en aquestes qüestions, es mostra cautelós i aposta per anar obrint la mà de mica en mica.

El dia d’avui marca una nova i feliç fita en la cursa contra la pandèmia. Però la guerra al coronavirus encara no s’ha guanyat. I, en aquest combat, l’arma més poderosa, a més dels sanitaris i les vacunes, és el seny de la població, ja molt acreditat i ara més necessari que mai. A mesura que anem recuperant la llibertat, tots haurem d’actuar amb una responsabilitat creixent. Perquè el preu de la llibertat és sempre l’escrupolós exercici de la responsabilitat.