Pacte per ampliar l’aeroport

Atenció a l’avís que Maurici Lucena, president d’Aena, fa a les institucions polítiques, econòmiques i socials de Catalunya en l’entrevista que avui publica La Vanguardia. Si abans de l’estiu no s’aconsegueix un ampli acord sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, el projecte s’endarreriria cinc anys i es perdria una enorme oportunitat de creixement i progrés. És cert que la covid ha provocat que el trànsit aeri hagi caigut en picat, però tot indica que es recuperarà aviat i, en aquest cas, les instal·lacions aeroportuàries barcelonines quedarien de nou a punt del col·lapse, com ja ho estaven abans de la pandèmia. El 2019, amb 53 milions de passatgers, l’aeroport es va acostar al límit de la capacitat tècnica, que es troba en els 55 milions.

Hi ha criteris divergents sobre com s’ha d’efectuar l’ampliació de l’aeroport. La Generalitat va proposar al seu dia que siguin els aeroports de Reus i de Girona els que operin com la quarta pista que es necessita en el de Barcelona, amb una connexió directa a través de l’AVE que els deixaria a quaranta minuts de distància. Segons el parer d’Aena, tot i això, això comportaria la renúncia de Catalunya a tenir un veritable eix aeroportuari intercontinental, ja que no n’hi ha cap al món que funcioni amb tres aeroports. També s’havia considerat la possibilitat de construir, alhora, la terminal satèl·lit –ja projectada–, que permetria elevar la capacitat de l’aeroport fins als setanta milions

No es pot perdre l’oportunitat de convertir Barcelona-El Prat en un eix intercontinental

de passatgers. Però ara Aena considera que això tampoc no es pot fer, per raons tècniques, si no s’amplien també les pistes de l’aeroport.

L’ampliació que proposa Aena, tot i això, afecta l’espai natural protegit de La Ricarda, i això, avui dia, impedeix que es pugui dur a terme. La UE preveu mecanismes excepcionals de desprotecció d’espais de la xarxa Natura 2000 sempre que es justifiqui per raons d’interès general, es facin compensacions mediambientals i compti amb el consens majoritari del territori. Aena, en aquest sentit, planteja multiplicar per deu l’espai protegit afectat. Cada hectàrea es compensaria amb unes altres deu, amb la inversió necessària per al seu manteniment. Però falta el consens del territori.

És molt important que les propostes d’Aena siguin negociades i rebin suport del conjunt de les institucions catalanes, especialment la Generalitat i l’Ajuntament del Prat, que són qui més reticències plantegen. Per al progrés de l’economia de Catalunya, per a l’atracció de talent i de turisme de qualitat, el fet de disposar d’un eix aeroportuari intercontinental, amb prou dimensió per donar servei a la demanda de trànsit aeri existent, és fonamental. No es pot deixar perdre aquesta oportunitat, que comportaria una inversió de 1.700 milions d’euros i que, segons el president d’Aena, suposaria el projecte més transcendent de la primera meitat del segle XXI per a Catalunya.