Vacunats

De petita, vaig conèixer les malalties greus veient nens i nenes, amb una estranya bota al peu, que coixejaven. “Ha tingut la pòlio”, era l’explicació dels pares, amb un accent de pànic a la veu que s’ha quedat clavat a la meva memòria d’infant. Com també el dolor i la por quan als carrers del barri s’explicava la història d’una nena que havia mort de tos ferina, una malaltia que em causava terror a les nits. Recordo vagament les cues a l’ambulatori o a l’escola per punxar-me una vacuna. I no recordo la despreocupació amb què després he viatjat per tot el món, protegida per aquestes punxades, perquè la por d’emmalaltir no acostuma a estar vinculada a malalties tan vulgars com el xarampió o la varicel·la, sinó a d’altres amb noms més impactants, com càncer o infart.

Amb aquesta despreocupació, hem esborrat la poca informació que teníem sobre les vacunes, vivint com vivim en una zona del món on són tan quotidianes que han perdut importància. Amb els anys, aquest oblit ha fet sentir dubtes a moltes persones, atès que la ignorància i la por fan

Hem de ser solidaris vacunant-nos, i també no deixant enrere ningú

sempre bona parella. Quan era petita, algunes mares explicaven a la porta de l’escola rumors sobre punxades que mataven o feien mal als petits. Aquests rumors han tornat, amplificats per les xarxes socials i impulsats per persones que se n’aprofiten. Tornen les mentides, com creure que, perquè les vacunes s’adapten a cada mutació del virus, no són segures o són experimentals, quan és aquesta justament la seva essència i el secret de la seva major o menor efectivitat.

Tinc hora i dia per vacunar-me, un tràmit fàcil i senzill al web Vacunacovidsalut.cat. No puc estar més contenta, perquè com que viatjo molt per tot Espanya cada setmana, sempre tinc la sensació d’estar jugant a la ruleta russa amb la meva salut, la de la meva família i la de tots els que em trobo pel carrer. Confio que aquest tràmit tan responsable i significatiu per a tots s’estengui a la tan desitjada velocitat per tal que sortim d’aquest malson com més aviat millor.

Perquè, a més, hi ha molta feina a fer. No només econòmica, no només social i assistencial. Hi ha molts dols a fer, molts comiats a aquells que hem perdut durant la pandèmia que caldrà realitzar. També escoltar els que han patit, els que s’hi han ofegat psicològicament, els que s’hi han sentit massa sols o massa acompanyats. Els que han perdut la son, la gana, fer nous amics o oportunitats malaguanyades. Hem de ser solidaris vacunant-nos. I també no deixant enrere ningú.