La Vanguardia (Català-1ª edició)
A Astúries i Castella i Lleó ja hi ha un 40% de vacunats
Són les zones més envellides i que han posat més dosis
Fins divendres, a Espanya, un 33,5% de la població diana –els majors de 16 anys– havia rebut com a mínim una dosi d’alguna de les vacunes, i un 15% les havia rebut totes dues. Però a Astúries, Castella i Lleó, i Galícia els percentatges de població immunitzada són molt superiors. Fins a un 41% d’asturians i castellanolleonesos han rebut com a mínim una dosi, i un 39% dels gallecs. Respecte als que ja han rebut la pauta sencera, el rànquing es repeteix i Astúries l’encapçala amb un 21% dels majors de 16 anys, seguida de Castella i Lleó amb un 20%, i Galícia amb un 19%.
Aquestes tres comunitats tenen poblacions dispars pel que fa al nombre d’habitants, però totes tres comparteixen dues coses. D’una banda, són les que més vacunes han rebut proporcionalment a la quantitat de població: Astúries, 583 per cada 1.000 habitants, Castella i Lleó 580 i Galícia 540. Tanmateix, són les tres autonomies amb la població més envellida d’Espanya, segons dades de l’INE del 2020. Astúries té un taxa d’un 224%, (que vol dir que hi ha 224 persones de més de 64 anys per cada 100 menors de 16), Galícia de 202% i Castella i Lleó de 201%.
A l’altre extrem, Balears, amb més població que Astúries (amb gairebé 1,3 milions d’habitants) és la comunitat que menys dosis ha rebut proporcionalment, 339 per cada 1.000 habitants. Només les ciutats autònomes Ceuta (324) i Melilla (308) n’han rebut menys. És aquí on la vacunació és més feixuga. A les Balears només un 11% de la població objectiu ha rebut dues dosis i un 26% com a mínim una. A Melilla un 11% i un 25%, i a Ceuta un 12% i un 27%.
Les Balears (102%), Ceuta (58%) i Melilla (45%) són tres de les quatre comunitats amb la població més jove. Faltaria Múrcia (88%).
Segons el pla de vacunació del Ministeri de Sanitat, la immunització es fa dividint la població en grups d’edat i s’ha començat per les persones dels grups de més edat. Així, el repartiment s’ha fet de manera que aquelles comunitats que tenien més proporció de persones en els grups d’edat més grans en relació amb la seva població total fossin les que més dosis rebessin. O sigui, que aquelles comunitats amb la població més envellida, i per tant més vulnerable, han estat les més afavorides en el repartiment. I més dosis significa que es poden posar més vacunes i arribar a més gent en menys temps. Però, en general, la vacunació avança a bon ritme, justament perquè ha crescut notablement l’arribada de vacunes. La setmana passada en van arribar prop de 3,5 milions. D’ençà que va començar la vacunació, el 27 de desembre, cap setmana no n’havien arribat tantes. I aquesta setmana n’ha tornat a arribar una remesa semblant.
Les de la setmana passada són les que les comunitats han estat injectat aquesta setmana. I es posen totes a tot arreu. No hi ha diferències significatives entre els percentatges d’administració de les diferents regions, i divendres era d’un 90% de mitjana, a Catalunya d’un 89,5%.
Ara, la incògnita més gran sobre la campanya de vacunació espanyola és què passarà amb AstraZeneca. De moment, aquesta vacuna a Espanya està reservada exclusivament per a les persones d’entre 60 i 69 anys, un total de 5.336.986 persones, de les quals un 62% ja n’ha rebut com a mínim una dosi, i un 6,5% totes dues.
Del més d’1,5 milions de dosis d’AstraZeneca de l’últim lliurament, algunes haurien d’haver estat per començar a administrar la segona dosi als treballadors essencials menors de 60 anys –policies, mestres...– que van rebre la primera vacuna al febrer –unes 250.000 persones a Catalunya–, i que ara compleixen el termini de 12 de setmanes entre la primera i la segona dosi.
Espanya ha decidit no administrar-la mentre duu a terme un assaig clínic per estudiar la possibilitat que aquesta segona dosi sigui de Pfizer. Si finalment és així, quan s’acabi d’immunitzar el grup d’entre 60 i 69, hi haurà milers de dosis d’AstraZeneca agafant fred a les neveres.
La incògnita és què passarà amb AZ quan s’acabi d’immunitzar les persones entre 60 i 69 anys