La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa insta els Estats Units a què permeti l’exportació de vacunes
Brussel·les firma un contracte de 1.800 milions de dosis de Pfizer per a 2022-2023
Els efectes de la proposta nordamericana de suspendre les patents de les vacunes contra la covid han incomodat la Unió Europea. És l’Europa gran exportadora de vacunes que ara, de cop i pel simple efecte d’un comunicat sense gaires precisions, però emès a Washington, es veu obligada a donar explicacions sobre la seva solidaritat amb els països més desfavorits.
Per la UE, les patents no són el problema ara mateix. Potser es poden convertir en obstacle a mig o llarg termini, però no per avui ni demà passat. La urgència són les exportacions de vacunes, i aquí
Europa exporta la meitat de la seva producció i els Estats Units només un reduït 5%. És el missatge que van repetir molts dels seus líders des de Porto, on van celebrar una cimera social: demanar als Estats Units que permeti exportar tant vacunes com els ingredients per fabricar-les.
“Espero que ara que gran part de la societat nord-americana ha estat vacunada, veurem un lliure intercanvi de components i d’obertura del mercat per a les vacunes”, va dir la cancellera alemanya Angela Merkel, la més dura entre els europeus, perquè ella es nega fins i tot a debatre la suspensió de les patents.
No és el cas de la majoria de primers ministres europeus, que estan oberts a discutir-ho, però que insisteixen que el problema urgent és un altre, que radica en països productors, com els Estats Units o el Regne Unit, que restringeixen les exportacions. “Avui, els anglosaxons bloquegen molts d’aquests ingredients i aquestes vacunes”, va dir el president francès, Emmanuel Macron. “La Unió Europea és l’única regió continental democràtica del món que exporta a gran escala”, va afirmar la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
En l’ordre de prioritats de Macron, les patents queden molt a baix. Per al president francès, primer són les exportacions; després
augmentar la producció i la transferència de tecnologia; en tercer lloc la donació de dosis a països menys desenvolupats; i finalment, discutir sobre la suspensió de patents.
“No és una solució màgica”, va reblar el president del Consell Europeu, Charles Michel, referint-se a l’aixecament temporal dels drets intel·lectuals de les vacunes. Un procés a més, que tots saben que és extremadament complex, que portarà temps i que forçarà a delicats equilibris.
D’altra banda, ahir va quedar de manifest una vegada més que Pfizer és la vacuna preferida de la UE. La Comissió Europea va anunciar que ha tancat la compra de 1.800 milions de dosis addicionals d’aquesta farmacèutica per al 2022 i 2023. Una compra feta pensant en el futur, i preveient que tocarà la vacunació als nens i adolescents, que pot ser necessària una dosi de reforç, i, encara més important, que cal estar preparats per a les possibles variants. Brussel·les compta que aquest tipus de vacunes pot ser més eficaç per adaptar-se als requeriments que exigeixin les variants que puguin sorgir i que es converteixen en un risc, sigui per la seva capacitat de contagi o la seva mortalitat.
Amb aquest contracte, la UE posa de manifest la seva confiança i aposta per les vacunes basades en la tecnologia ARN missatger. A això se li pot afegir la fiabilitat amb què Pfizer ha complert els terminis de lliurament, especialment si es compara amb els retards d’AstraZeneca, amb què l’executiu comunitari
“Avui els anglosaxons bloquegen molts d’aquests ingredients i vacunes”, va dir Emmanuel Macron
ja ha traslladat la batalla als tribunals, vistos els nuls resultats que donaven les negociacions i l’activació del mecanisme de resolució de conflictes recollit al contracte i que també es va activar. A finals de mes se celebrarà la vista del cas.
De les quatre vacunes aprovades per l’Agència Europea del Medicament (EMA), Pfizer i Moderna són les que es basen en aquesta tècnica més moderna, mentre que AstraZeneca i Janssen utilitzen tecnologia més antiga, que ha provocat alguns casos rars de trombes en persones vacunades, cosa que ha portat alguns països a limitarne la vacunació a partir dels 60 anys.