La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’estació de França es blinda el futur com a terminal ferroviària
L’Ajuntament i Adif estan d’acord a mantenir-ne els usos com a mínim durant deus anys
L’estació més majestuosa de Barcelona és, alhora, l’única sobre la qual plana amb certa recurrència un núvol negre. Són dubtes infundats, segons l’Ajuntament de Barcelona i l’Administrador d’Infraestructures Ferroviàries (Adif). Les dues administracions coincideixen a afirmar amb rotunditat que l’estació de França no es toca. El seu futur diuen que està garantit, com a mínim, els pròxims deu anys.
El seu paper com a terminal ferroviària és indiscutible per mantenir el servei de Rodalies i regionals tal com està muntat ara, però l’entrada en servei de la Sagrera –el 2025, com molt aviat– obre interrogants. Hi ha malastrucs que fa anys que vaticinen el final de l’estació de França, però els que estan al comandament de les decisions ho rebutgen completament. “No és compatible voler més transport ferroviari i tancar estacions; si es volen trens a Barcelona es necessita l’espai on ficar-los”, resumeix el coordinador del pla de Rodalies, Pere Macías. Amb el despatx just al lateral d’aquesta mateixa estació, a Macías no li cal caure en el sentimentalisme nostàlgic que provoca el lloc ni posar en relleu la importància patrimonial de l’edifici. “Això és obvi, però a més a més és un lloc imprescindible en el terreny ferroviari”, insisteix. Encara ho serà més quan arribin els nous combois que Renfe acaba d’encarregar a Stadler i Alston, ja que són més llargs i requereixen més espai d’estacionament.
El volum de passatgers no és equiparable al de Sants, Catalunya o passeig de Gràcia, per bé que en l’àmbit operatiu l’estació de França és tant o més important. L’any passat hi van deixar de ser els Euromed amb destinació a
València, que es queden a Sants des que circulen per les vies d’ample internacional. Tot i així, de les seves vies d’ample ibèric cada hora en surten uns sis trens, quatre de Rodalies i dos de regionals. Les seves entrades i sortides provoquen un cisallament que impedeix treure tot el profit possible al túnel sota el carrer Aragó, però la funcionalitat com a terminal s’imposa, ja que d’una altra manera s’hauria de fer acabar aquests trens fora de la capital catalana. “És una estació que té tot el sentit i ha de continuar funcionant com a tal”, conclou l’arquitecte en cap de l’Ajuntament, Xavier Matilla.
A mitjà termini l’ampli catàleg d’obres que promet el pla de Rodalies per als pròxims anys també li reserva un paper important. “Com a estació de suport és fonamental, dona joc per fer combinacions quan es fan desviacions i es tallen serveis per obres”, explica Pere Macías.
Així i tot, qualsevol moviment fa saltar les alarmes. L’últim ha estat la licitació per desmantellar dues vies auxiliars que, segons fonts d’Adif, no té cap efecte pràctic en el dia a dia de la terminal. Es