La Vanguardia (Català-1ª edició)
La marquesina espera una rehabilitació integral
tracta d’un terreny limítrof al passeig de la Circumval·lació que pot ser edificable i que “es deixa a punt perquè el desenvolupament previst es pugui dur a terme quan correspongui sense afectar l’estació”, asseguren des de l’administrador d’infraestructures.
El destí d’aquesta petita parcel·la és una peça més del gran repte pendent que s’està canalitzant per mitjà de la redacció d’un pla director a fi de definir la visió de futur de l’àmbit de la Ciutadella, on s’inclou l’estació de França. Des de fa més d’un any Matilla i els seus treballen en la definició d’un pla director amb molts fronts oberts però una premissa clara: “Que la Ciutadella deixi de ser un mur i connecti amb el litoral”. La construcció de tres edificis per allotjar institucions científiques i d’investigació al solar que antigament ocupava el mercat del Peix –ara és un pàrquing– es pot considerar la primera pedra del projecte de la Ciutadella del Coneixement, una de les transformacions estratègiques que aspiren a transformar un espai en terra de ningú.
L’arquitecte en cap reconeix que encara hi ha moltes peces per encaixar al pla director. Un dels aspectes per definir és com es podria connectar el parc amb el front marítim, amb la consegüent superació de la platja de vies i la ronda Litoral mitjançant una passarel·la o alguna fórmula que integri la fractura viària i ferroviària amb el continu urbà. És el que la tinenta d’alcaldia d’Urbanisme,
Janet Sanz, defineix com “trencar barreres”, millorant la connexió del continu urbà d’una banda i de l’altra sense necessitat d’interrompre l’activitat ni de l’estació ni de la ronda.
Mentre tot això es defineix i queda clar que l’estació no es toca, sí que caldran alguns retocs per mantenir la seva presència imponent, que la va convertir en bé cultural d’interès local. La marquesina, remodelada amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, ha envellit més de pressa del previst. Fonts del sector expliquen que en comptes de fer servir un material amb una vida útil de mig segle se’n va utilitzar un d’obsolet que amb prou feines
L’empresa que havia de reformar la coberta ho va deixar a mitges i ara s’ha de tornar a licitar
L’Ajuntament busca la fórmula per superar la platja de vies sense afectar el pas de trens
té una durabilitat de 20 anys. N’han passat gairebé 30 i el resultat salta a la vista. Nombroses plaques de metacrilat de la marquesina han sortit volant els últims anys i quan plou és un espectacle.
La brillantor del vestíbul i de les andanes, que es beneficien de diverses inversions de preservació i millora, contrasten amb la coberta, molt deteriorada. Als laterals, des de fora de l’estació, el mal estat encara s’amplifica més per la sensació d’abandonament i solitud que envolta l’entorn. Fonts d’Adif reconeixen el diagnòstic i lamenten que fa cinc anys es va adjudicar una rehabilitació integral però l’empresa encarregada va començar els treballs i poc després va renunciar al contracte. Des d’aleshores la degradació s’ha agreujat i el procés burocràtic s’ha eternitzat. La intenció de l’administrador d’infraestructures és tornar a treure els treballs a concurs aquest any per un import estimat de més de tres milions d’euros.
És una actuació simple però laboriosa, que comportarà la instal·lació de grans bastides i que també serà un missatge per als que interpreten el futur a partir dels gestos que veuen en el dia a dia de l’estació.