Cuidem-nos mútuament

un home que tenia fama de sant. Aquest home irradiava una gran pau i serenitat, i tractava a tothom amb paciència i amabilitat.

Explica la història que cada nit sortia de la petita casa on vivia i s’endinsava en un bosc. Trigava hores a tornar. Un dia, un dels seus veïns va començar a observar els moviments d’aquest home. Molt encuriosit, el veí li va preguntar on anava. I ell li va respondre amb senzillesa: «vaig a trobar-me a soles amb Déu». Davant aquesta resposta, l’home va decidir seguir-lo en secret.

Una nit, el veí va seguir l’home sant bosc endins. El va veure caminar amb alegria i com entrava en una vella cabana que estava gairebé a les fosques. El veí també va arribar fins a la cabana i va espiar per una finestreta que hi havia al costat de la porta, des d’on va veure com l’home sant netejava el terra, encenia la llar de foc, i preparava el sopar per a una senyora gran i malalta. Allò era el que aquest bon home feia cada nit.

A l’endemà, quan el veí va explicar a diversos amics que havia seguit l’home sant, li van preguntar si havia vist aquest home trobar-se amb Déu. Llavors ell, després de meditar un instant, va respondre que sí i que ho havia fet d’una manera meravellosa.

Aquesta entranyable història ens pot ajudar a estar més a prop dels nostres germans malalts. Si estem atents als que pateixen ens trobarem amb Déu, tal com ho feia l’home sant d’aquesta història. Demanem al Senyor que ens obri els ulls per poder veure en cada persona vulnerable un fill de Déu.

El conte també ens ajuda a valorar la importància de tenir cura dels altres. Tots som vulnerables i podem emmalaltir. Si ens cuidem mútuament guarirem el nostre món. El papa Francesc diu que la relació de confiança quan tenim cura dels altres és una regla d’or que porta salut i esperança a tothom.

Com a comunitat, també som cridats a ser propers als que pateixen. Tant de bo que, amb l’ajuda de l’Esperit Sant, siguem capaços de crear comunitats que no excloguin a ningú i que acullin especialment els més fràgils. Una societat és humana en la mesura que sap tenir cura dels seus membres més necessitats.

Crist és l’esperança dels malalts. Enmig de la malaltia i de la solitud segueix dient-nos: he ressuscitat i visc al vostre costat. Que Maria sostingui la nostra fe i ens ajudi a tenir cura els uns dels altres amb amor fratern.

Si estem atents als que pateixen i més propers als nostres germans malalts ens trobarem amb Déu