La Vanguardia (Català-1ª edició)
Èxit de Bazán en el centenari
L’autora de Los pazos de Ulloa està triomfant a títol pòstum l’any del centenari de la seva mort, que es compleix dimecres vinent. La publicació recent de Los misterios de Selva (Ézaro), que inclou la novel·la fins ara inèdita Selva més La gota de sangre, única narració policíaca que va publicar en vida, ha rebut una bona acollida del públic. La primera edició, llançada el 28 d’abril, es va esgotar al cap de pocs dies, segons va anunciar ahir l’editorial. “Amb Selva, escrita per doña Emilia entre 1912 i 1913, l’escriptora gallega aspirava a aconseguir la novel·la policíaca perfecta, ja que considerava que a les aventures de Sherlock Holmes els faltava complexitat psicològica”, assenyalaven els editors en el seu comunicat, titulat “Best seller de Pardo Bazán en el seu centenari”. L’autora gallega va ser “la primera escriptora de novel·la criminal que es va avançar una dècada a Agatha Christie”, afegien. “Pardo Bazán va voler superar el mateix Arthur Conan Doyle. Ho hagi aconseguit o no, el seu detectiu aficionat, Ignacio Selva, és una versió sorprenent, alhora castissa i cosmopolita, de l’inevitable Holmes”, va assenyalar l’editor José María Paz Gago, qui va treballar en la recuperació del manuscrit de 170 quartilles mecanografiades trobades entre el llegat que va fer la seva filla María de las Nieves a la
Reial Acadèmia. “Durant el meu treball de recuperació he utilitzat tecnologia, escanejats ampliats, lupes i focus”, va explicar Paz Gago sobre l’edició reconstructiva, a què va assegurar que hi havia dedicat “tres mesos apassionats”. A la reedició de La gota de sangre, novel·la curta originalment publicada el 1911, s’hi recuperen les il·lustracions d’aquesta primera versió (amb firma de Pueyo), apareguda en format revista. La novel·la inèdita Selva ,té il·lustracions de Mere Merola per a aquesta edició. Emilia Pardo Bazán és una de les comptades excepcions a la regla de l’exclusió de les escriptores als manuals de literatura. A ella sempre se l’esmenta..., malgrat que no sempre amb el detall que la seva extensa obra mereix.