La Vanguardia (Català-1ª edició)
Habitar la pell de l’edifici
El projecte d’aquesta obra es va presentar al corresponent concurs, convocat el 2012, sota el lema “Obrir les bandes”. Els autors expressaven així la seva primera resposta a la peculiaritat de l’encàrrec, consistent a construir 49 habitatges dotacionals i deu allotjaments d’emergència per a persones en risc d’exclusió sobre un solar singular, situat davant el camp de futbol contigu a l’estació del Nord.
El projecte es concreta en dos edificis relacionats per un pati intermedi. Un edifici dona al carrer Ali Bei i ocupa tot l’ample de façana disponible. L’altre, al contrari, se separa de les construccions de menys alçària de les parcel·les que el flanquegen, i aconsegueix tres façanes exemptes amb vistes, respectivament, al camp de futbol, l’estació del Nord i el pont de Marina.
Seguint la línia de la premiada Torre Júlia a la Via Favència –en el disseny, caracteritzat pels espais de relació a les escales integrades a la seva façana, de la qual va participar algun dels autors d’aquesta obra–, aquí es busquen i es potencien els llocs de relació exteriors. El més potent i definitori és l’àmplia escala de façana amb dobles alçàries i replans generosos, davant del pont de Marina. Però no és l’únic. El terrat, amb serveis comunitaris alguns i cert aire domèstic, ofereix un altre excel·lent espai de relació
49 habitatges dotacionals i 10 allotjaments
Arquitectes: Arquitectura Produccions / Pau Vidal / Vives Arquitectes Ubicació: Barcelona. Carrer Ali Bei, 100-102 en un clima mediterrani. Com l’ofereixen les passarel·les que condueixen als domicilis o, també, els balcons.
En aquest pati central s’hi reitera l’ús del metall en passarel·les i portes d’accés als pisos, escales, baranes, etcètea, cosa que confereix certa duresa al recinte, amb prou feines compensada per la vegetació que creix entre els dos edificis. Però aquest “obrir les bandes” a què al·ludíem abans compensa aquesta reiteració gràcies a les cabaloses entrades de llum, tant zenital com lateral.
Els pisos són mínims, de 40 metres, però de superfície molt ben aprofitada, prou com per incloure un espai de transició i privacitat a les seves entrades i, a la façana nord a Ali Bei, balcons sortints que gairebé constitueixen una habitació extra (a diferència dels que donen a sud, sense vol, més recollits, que componen una façana dibuixada pels seus buits, a la manera de la dels habitatges de Serrat/Egea/García a Can Travi)... L’ocupació d’aquests pisos de promoció municipal, que es va iniciar aquest abril, serà completa cap a l’estiu, però els seus primers veïns ja es mostren molt satisfets.