“Reivindico, en l’adolescència, el dret d’equivocar-nos”

Marc Artigau, escriptor, publica ‘Jo soc el món’

I reivindica el dret a fugir-ne. Sí, però, sobretot, en l’adolescència, el dret d’equivocar-nos. Vaig tenir una adolescència sense xarxes socials i penso que vaig ser afortunat. Un moment en què et construeixes a partir de la mirada i l’acceptació dels altres, imaginar aquest món d’ara, ple de likes, m’impressiona.

Però les xarxes serveixen a l’Ariadna, divuit anys més tard, per retrobar algunes persones. M’interessava veure com gestiona la seva millor amiga aquella desaparició, i també el retrobament, després d’aquell moment de nodol, perquè no té cap explicació.

Hi apareixen alguns elements de racisme, amb els immigrants i els temporers.

Hi ha l’estrany, el que és de fora. Algú l’ha vist amb ella, algú en diu alguna cosa, surten els rumors... És com el joc del telèfon trencat i la bola es va fent grossa. Conclusió: culpable. Això m’interessava, i ho reflecteixo en el personatge del romanès. A la nostra societat hi ha un racisme estructural i n’hem de ser conscients. Si no en som, és perquè vivim des del privilegi. Som una societat racista, plena de prejudicis.

També hi és present la religió, amb l’amistat del pare ateu amb el mossèn.

He tingut una educació cristiana. Tot i que soc agnòstic, m’interessa molt la religió. M’agrada llegir la Bíblia perquè explica unes històries fascinants: el llibre de Job és una meravella, el Càntic dels Càntics és una preciositat. La religió cristiana funda una manera de pensar que intervé en la societat des de fa dos mil anys. Emmanuel Carrère, a El Regne, es pregunta com és que una colla de pescadors analfabets, que eren una mena de secta, han acabat dominant el món occidental. I la resposta és perquè tenen una bona història, el relat és collonut. I hi estic completament d’acord.

Hi ha un missioner que parla dels 40 dies de Jesús al desert. Els Evangelis relaten aquesta història des de tres punts de vista, i això em permet fer aquest joc metaliterari:

UN POBLE AMB BOIRA “La història surt de la meva mirada fascinada, jo que era més de ciutat que un semàfor”

jo també explico la meva història des del punt de vista de tres personatges: l’Ariadna, l’amiga i el pare.

Hi fa unes quantes referències a la guerra.

Han de passar moltes generacions per guarir totes les ferides que arrosseguem.

Arribarà aviat la següent novel·la negra amb Jordi Basté? L’any que ve sortirà el tercer i clourem la trilogia.

ÀLEX GARCIA Marc Artigau fa un cafè matiner mentre enraona amb La Vanguardia