La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quina obra de teatre va originar el 1920 el terme ‘robot’?
Va ser nominat al Nobel de Literatura set vegades i malgrat que no ho va aconseguir –va morir amb només 48 anys, el 1938–, les seves obres continuen reimprimintse i, a més, va llegar al món la paraula robot, que va acabar substituint les tradicionals autòmat o androide. Un vocable, robot, provinent de la llengua de l’autor, el txec, en què té un significat paradoxal avui que la intel·ligència artificial i l’automatització i robotització massives auguren per a alguns un futur en què la humanitat podria quedar sotmesa. I és que en txec robota significa servent, treball forçat. De fet, deriva de rab, esclau.
Malgrat això, algunes de les mateixes preocupacions existents avui respecte als robots, però també sobre la humanitat, ja es trobaven darrere de l’obra de teatre R.U.R., escrita el 1920 pel genial Karel Capek i que per al 1923 ja s’havia traduït a 30 idiomes i aconseguit un gran èxit a Europa i als EUA, on Spencer Tracy va fer de robot el 1922 al seu debut a Broadway. R.U.R. –sigles de Rossumovi Univerzální Roboti (Robots Universals Rossum, un joc de paraules en què Rossum al·ludeix a raó, saviesa)– arrenca en una factoria que crea éssers artificials anomenats robots que poden ser confosos amb humans: equivaldrien als replicants de Blade Runner. En una societat consumista en què cau la natalitat, els robots es converteixen en necessaris per a les grans corporacions, rebaixant els costos a una cinquena part. Uns robots que senten però que semblen satisfets fins que es rebel·len i extingeixen gairebé per complet l’espècie humana. Això sí, dos dels robots descobriran l’amor i seran els nous Adam i Eva.
Capek, antifeixista –la Gestapo el considerava el seu enemic número dos a Txecoslovàquia i el va anar a buscar després d’envair el país, però ja havia mort de pneumònia– i anticomunista, va escriure en temps convulsos en tots els sentits, amb l’ascens dels totalitarismes i amb el fordisme disparant la producció i el consum de masses. Va confessar que inicialment va pensar anormenar labori, del llatí labor, treball, els robots, però el seu germà Josef, escriptor i pintor, li va recomanar roboti. Un Josef que va morir al camp nazi de Bergen-Belsen mostrant que potser cal témer menys els robots que els humans.
I DEMÀ... D’on ve el costum de portar en braços la núvia a l’hora d’entrar a la llar conjugal?