La Vanguardia (Català-1ª edició)
PORTES a altres mons
Una porta connecta dos mons. Però quins? L’historiador de l’art Óscar Martínez, professor a l’Escola d’Art d’Albacete, ho explora a l’assaig Umbrales (Siruela), que analitza vint-i-dues portes situades a tot el món. L’obra, a cavall de l’arquitectura, el llibre de viatges, el simbolisme, l’art, l’antropologia i la divulgació cultural, suposa una invitació al desplaçament i és impossible no llegir-lo sense consultar de tant en tant el cercador d’imatges del navegador per contemplar les meravelles o els jocs que es descriuen.
“El ritme de vida actual fa que no siguem conscients de la presència de les portes –explica Martínez, per videoconferència, des de la seva casa d’Albacete–. Arribem al Partenó o a la Basílica de Sant Marc i el que volem és entrar”.
Algunes són espectaculars, altres discretes... Però la seva força simbòlica s’imposa. Per alguna cosa apareixen en totes les mitologies: “El déu romà Janus, amb els seus dos caps, guardava l’entrada de les cases; Cerbero és el gos que custodia l’entrada a l’Hades; el drac Ladó vigila l’accés al Jardí de les Hespèrides; o Sant Pere porta fins i tot les claus que l’acrediten com el porter del cel”.
Algunes es conserven contra tot pronòstic. Per exemple, la de la casa dels Vetti a Pompeia (homenatge al déu Príap), ens han arribat gràcies a l’acció protectora de la lava que va arrasar la ciutat. “Avui no seria possible posar un senyor amb un fal·lus enorme a l’entrada d’una
Antequera (Màlaga) ANY 3750-3650 A.C. (NEOLÍTIC) casa noble, la sexualitat es tractava d’una manera molt més directa en l’antiguitat. Són codis culturals, perquè ningú no s’escandalitza per posar un home mitjà nu torturat i sagnant, la qual cosa, si ho penses, té el seu què també”.
Monuments que avui ens donen pau s’han construït amb sang, com la veneciana basílica de Sant Marc, enriquida amb el botí del salvatge saqueig de Constantinoble. “L’art que avui ens enlluerna es va produir per als rics, el van impulsar els imperis, que són sempre espoliadors i saquejadors, com saben els grecs o els egipcis. Passen els segles i el que queda és la bellesa, ens oblidem de la sang. No ens plantegem la probitat moral de les civilitzacions que van construir el que avui tots visiten”.
Barcelona apareix representada
DOLMEN DE MENGA
“Avui no seria possible un senyor amb un fal·lus enorme a l’entrada d’una casa respectable; entre els romans, sí”
per un lloc normalment molt poc freqüentat: la reixa amb el drac de Gaudí a l’entrada de la finca Güell a Pedralbes. “Per a mi, és una de les obres més importants de Gaudí i intento explicar per què, i el munt de simbologies i codis que hi ha en un simple reixat”.
Al País Basc, el pòrtic de l’església alabesa de Santa María de los Reyes, a Laguardia, ha conservat la policromia que, en general, han
Venècia 1063...
Sarah Bernhardt –il·lustra Martínez– va escollir Mucha per dissenyar tots els seus cartells, i això el va convertir en un símbol de la belle époque. Tot el que entenem per modernisme, un art ornamental amb inspiració directa en la natura, ho trobem en aquest espai”.
Itàlia, el país amb més escenaris en aquesta “selecció arbitrària i personal”, acull també el temple d’Agrigent, a Sicília; o l’octogonal Castel del Monte, a la Pulla, obra de l’emperador Frederic II sobre la qual circulen mil llegendes esotèriques i que va inspirar la biblioteca de l’abadia d’El nom de la rosa, la novel·la d’Umberto Eco. Altres llocs són el napolità Castel Nuovo, els llindars pintats per Veronese a l’interior de la Villa Barbaro a Maser, al Vèneto, l’arc triomfal de Tito a Roma o els monstres esculpits al mig del bosc al Parco dei Mostri (Bomarzo, província de Viterbo) amb, per exemple, “unes goles enormes que ens atreuen i alhora ens espanten. Aquest és l’únic lloc dels que parlo que no he visitat però era un dels favorits de Salvador Dalí, que ens deia que les goles de l’ogre gegant devoren el Renaixement però donen pas al surrealisme”, afegeix.
Hi ha un capítol dedicat a La Alhambra, però no als seus llocs més coneguts, sinó a la façana del palau de Comares, “un lloc de pas però magnífic per entendre el que significa la geometria decorativa, com a via per assimilar la divinitat i la bellesa”. A València, l’autor s’atura al Portal de Serranos, de finals del segle XIV, una de les torres per on s’entrava a la ciutat i el constructor de les quals, Pere Balaguer, es va inspirar en la porta reial del monestir de Poblet.
Una torre que va ser presó i que, durant la Guerra Civil, va allotjar alguns tresors evacuats del museu del Prado, com Las meninas de Velázquez o La carga de los mamelucos de Goya.
Molt més racional i contundent apareix l’edifici de la Bauhaus a Dessau, lloc de peregrinació de dissenyadors i arquitectes, obra de Walter Gropius, que va optar per una porta d’entrada amb referències mecàniques i res de natura: “Una entrada funcional, geomètrica, austera, de formigó. Es diria que no transmet la importància del moviment, però sí el seu racionalisme i el rebuig de l’ornamentació”, comenta.
N’hi ha més: la Quinta da Regaleira a Sintra, el Pavelló de la Secessió a Viena... Umbrales és un llibre de viatges, escorat cap a la Mediterrània, escrit quan no podíem viatjar, en temps de confinament. “La vivència de l’arquitectura és espiritualment superior a la de qualsevol altre tipus d’art –opina Martínez, també pintor–, perquè camines per dins de l’obra. Entrar a la basílica de Sant Marc quan es va construir havia de ser com una experiència actual de realitat virtual immersiva o d’ingestió de substàncies. Espero que el meu llibre convidi a viatjar quan el virus ens ho permeti”.
I, si no pot ser, no es preocupin: quan una porta es tanca, sempre se’ns n’obre una altra.
“Entrar a la basílica de Sant Marc quan es va construir era com una realitat virtual o una ingestió de substàncies”
12 A 7A
Drama: Dave i Fern són dos desconeguts ja grans que han patit per circumstàncies de la vida. Es coneixen mentre passegen als seus gossos i floreix un romanç entre els dos. 101 min.
18A
6+R 6 5+C 5 4 3
Reint...1.070.137 8 de maig Combinació guanyadora 5-6-15-16-34-36 Complem.: 7 Reint.:7 6 5+C 5 4 3
R.
Guanyadors
Euros 660.873,06 28.655,03 1.210,78 31,95 4,00 0,50
Pot acumulat per al pròxim sorteig: 5.800.000 euros. 3.300.000 euros. 14.520.000 eurs. 7.260.000 euros. 62.000.000 euros. 17.000.000 euros.