La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan una Lliga se’n va
El Barça no dona el cop contra l’Atlètic i només el Madrid depèn de si mateix
Un Barça sense grapa no va poder tombar l’Atlètic. Va anar de menys a més. D’una versió decebedora i tímida a una altra de més punyent i vertical. Va fabricar ocasions per moure el resultat però no va fer diana, amb un Oblak força concentrat, de la mateixa manera que abans Ter Stegen havia rescatat els seus. Hi va haver una part per a cada equip, però cap dels dos no va guanyar. L’Atlètic es manté líder però aquesta nit la primera plaça serà per al Madrid si doblega el Sevilla a Valdebebas. El Barça, que no ha pogut vèncer en cap dels quatre assalts contra els adversaris madrilenys, ara queda a expenses de tots dos. Al conjunt de Koeman li va faltar atreviment i frescor i li va sobrar prudència fins al descans, i després no va tenir punteria. Just el contrari li va passar a l’Atlètic, a qui al final no li va saber greu el punt. Combat nul entre els amics Messi i Suárez.
Al Barça i a l’Atlètic els esperen tres partits; al Madrid, quatre. El conjunt blaugrana no ha perdut el campionat però ahir tampoc no va fer un pas endavant necessari. Contra els grans a l’equip blaugrana li costa un món. Encara no té prou jerarquia perquè és un conjunt en construcció que no se sent segur. Que no s’oblidi.
Koeman va apostar pel mateix onze de la final de Copa, és a dir, amb l’única novetat respecte a Mestalla de situar Mingueza al lloc d’Araújo, una decisió que més tard va desfer. En aquesta recta final l’holandès mou poc l’arbre.
Mentrestant, Simeone es va decantar per Correa per acompanyar Suárez en atac i per Felipe per fer d’escuder de Savic a la defensa. La Lliga estava en bona mesura en joc i era tan important fer mal com protegir-se. Ho van entendre els dos equips. L’Atlètic, perquè en la seva cultura està replegar-se per llançar contraatacs. El Barça, perquè va optar per fer moure la pilota més per defensarse que no pas per anar a l’atac.
Això va derivar en un partit compassat, sense fulgor, per bé que des del principi l’Atlètic va ensenyar les dents. Als matalassers no els calia tenir la pilota en excés per generar perill. Lemar, que poc després es lesionaria, va obrir les hostilitats, tot i que va ser Correa el que va gaudir de la millor opció blanc-i-vermella. La seva rematada, que tenia aroma de gol, la va desviar Lenglet.
El Barça, en canvi, amb prou feines inquietava Oblak. Comptava amb un bon Busquets, però l’equip de Koeman es mostrava mans. Entre altres raons perquè cada vegada que Messi mirava de girar-se era aturat amb falta. Fins que l’àrbitre no va amonestar Saúl l’Atlètic va estar tranquil.
El panorama va empitjorar per al Barça quan Savic va xocar amb la testa amb la de Busquets. El pivot va quedar marejat. Va intentar continuar però no va poder. Koeman, un feix de nervis a l’última fila de la llotja des d’on es comunicava amb el seu equip tècnic via telèfon, va recórrer a Ilaix Moriba, de manera que De Jong va passar a ocupar l’eix de la línia medul·lar. L’holandès no estava oferint la millor versió i ho continuaria demostrant.
La primera part del Barça va ser decebedora; la segona, insuficient
Ter Stegen va sostenir l’equip de Koeman fins al descans, mentre que Oblak va emergir després
El conjunt blaugrana no té la jerarquia necessària davant els conjunts grans
Sense la brúixola de Busquets el Barça va quedar descol·locat i l’Atlètic va olorar la sang com un tauró davant una planxa de surf. Va augmentar la velocitat i Llorente, Suárez i Carrasco van fer intervenir amb encert Ter Stegen. L’alemany fins i tot es va enfadar amb Suárez per haver fingit un penal. Mentrestant, Mingueza les passava magres per la seva banda. Va ser