Caça major sense presa

Secs tots dos, Messi força nou faltes i tres grogues i Suárez es queda sense esma ni revenja

L’última vegada que Leo Messi i Luis Suárez van estar cara a cara en un partit no hi havia res en joc. Va ser un amistós entre l’Argentina i l’Uruguai, a TelAviv. Res a veure amb el que passava al duel del Camp Nou, on pràcticament estava en joc una Lliga. Aquell dia, el novembre del 2019, Messi i Suárez encara eren companys al Barça i van marcar un gol cadascun,a més de fer l’assistència de l’altra diana del seu equip en el 2-2 final. Van fer gaudir el públic israelià. Qualsevol semblança amb el que va passar ahir en un estadi buit és una pura coincidència. L’empat, a zero, això sí, i poc més. Perquè els dos amics, ara separats, es van quedar sense res a celebrar.

Ni per a tu ni per a mi. Ni per al Barça ni per a l’Atlètic. Ni Leo Messi va poder posar-se líder per unes hores i pressionar el Madrid ni Luis

Suárez va marcar el gol que estava convençut que faria en la seva tornada a Barcelona. El deu, pichichi de la Lliga, va topar amb Oblak. El porter menys batut del campionat el va privar d’un golàs amb la gemma dels dits després d’una jugada en què va marxar de sis rivals. El nou va veure com Ter Stegen, el seu excompany, li va treure diversos xuts, fins i tot amb els peus, i el va esbroncar per fer comèdia dins de l’àrea.

Amb les porteries tancades i barrades, els únics gols de la tarda van ser els que es van projectar durant l’escalfament als videomarcadors com a homenatge de l’etapa blaugrana del charrúa. Va ser un pròleg que no va tenir continuïtat.

I això que els dos davanters, després d’abraçar-se, hi van deixar la pell per canviar aquest destí. Sobretot Messi, que als 15 segons ja es va emportar el primer cop. I ja no en va parar de rebre fins al minut 89. “O el pares tu o ho paro jo traient-lo del camp”, li va dir durant un clàssic Guardiola a Medina Cantalejo davant la persecució i la fixació blanca amb Messi.

Potser no es recorda, eclipsat per les puntes de tensió que hi va haver als clàssics de l’època Mourinho, però en el primer duel entre el Madrid de Juande Ramos i el Barça de Guardiola –el segon va ser el 2-6– el tècnic manxec va intentar frenar Messi amb faltes. Per evitar perdre algun jugador per la reiteració de les puntades de peu, va ordenar que els seus futbolistes fessin torns. Gago, Cannavaro, Ramos, Drenthe i fins i tot Guti van anar a caçar el crac del Barça.

No se sap si el Cholo Simeone va llegir res sobre la tàctica, però els de l’Atlètic es van acarnissar amb nou faltes sobre Messi. Fins a sis jugadors diferents li van etzibar cops: Hermoso, Koke, Saúl, Felipe, Trippier i Kondogbia. Les tres grogues matalasseres les va forçar l’argentí.

El desembre del 2008, Messi tenia 21 anys. Ara s’acosta als 34 i no necessita que ningú el defensi. I, més encara, l’última falta va semblar que li va agradar. Perquè era l’ocasió perfecta per desfer les taules. La rosca va fregar el pal. “Per sort no he hagut de tocar la pilota perquè ha anat fora. Sabem qui és Messi i els gols que ha marcat de falta”, va confessar de manera alleujada Oblak.

Suárez va ser el jugador més veterà sobre la gespa. Va jugar els 90 minuts, més l’afegit –només dos–. Simeone no el va substituir, tot i que va acabar sense esma, sense forces, sense aconseguir rematar amb la dreta una centrada de Carrasco en el 87. Esgotat, no va coordinar els temps i la pilota li va passar per sota les cames. La cacera no va tenir presa.

L’argentí va topar amb un gran Oblak i els únics gols de l’uruguaià es van veure al videomarcador