La Vanguardia (Català-1ª edició)
Laporta afina el microscopi
L’avaluació del Barça va desembocar en un partit que ho va dir tot de l’equip aquesta temporada. Amb tres jornades per jugar, l’empat contra l’Atlètic de Madrid el manté en la cursa pel campionat, una realitat que ningú no sospitava abans de començar la temporada. No es pot negar el seu estimable comportament, una crescuda en tota regla en un any que ha passat per dificultats d’alt voltatge. És un Barça en fase de creixement, però amb un sostre limitat.
El seu registre contra els grans ha estat deficient. Ha obtingut un dels 12 punts en disputa amb el Reial Madrid i l’Atlètic. A Europa va derrotar a Torí la pitjor Juve dels últims 10 anys i va ser massacrat pel mateix equip al Camp Nou. El meritori empat a París no amaga el desastre davant el PSG al primer partit, l’1-4 que el va descavalcar de la Copa d’Europa als vuitens de final.
Aquest dèficit col·loca el Barça en una cruïlla de camins interessant: prosseguir en la mateixa direcció, amb el mateix entrenador que ha elevat l’equip per sobre de les expectatives, o aprofitar la nova inèrcia per buscar un conductor diferent. A aquest debat, més o menys soterrat, està sotmès el Barça des de fa setmanes. Els silencis de Laporta han xocat amb la pressió creixent dels partidaris de la renovació de Koeman, de la importància del qual en el bon trànsit de l’equip ningú no dubta. Sí que genera dubtes la resposta del Barça quan s’enfronta als seus parells habituals a Espanya i a Europa.
Laporta no revela la seva posició. Ha triat una estratègia diplomàtica tenaç. Quan la marea favorable a Koeman arriba a la plenamar –després de guanyar la Copa, per exemple– el president es refugia en una closca inabordable. Es refereix a l’any de contracte que vincula el Barça amb el tècnic holandès i tanca l’aixeta de la conversa. És una tàctica de llibre en aquests casos, menys fàcil d’argumentar del que sembla. S’acosta l’hora de les grans decisions i no cal ser el CIS per detectar que una àmplia majoria defensa la continuïtat de Koeman. Defensa o defensava? El rendiment contra l’Atlètic augmentarà el nombre de contraris a la continuïtat, o si més no d’escèptics. El Barça va jugar com si el seu sostre fos de ciment. Va ser pitjor en tots els aspectes que l’Atlètic de Madrid. Era un partit sense marxa enrere, dels que exigeixen una demostració futbolística i emocional de primer ordre. Un partit per desplaçar l’Atlètic com a rival en el combat del campionat. L’únic equip que va estar a l’altura del desafiament
El rendiment contra l’Atlètic augmentarà el número de contraris a la continuïtat de Koeman, o si més no d’escèptics
va ser el de Simeone. Es va merèixer la victòria per joc, presència i determinació. Va transmetre una superioritat incontestable que va elevar un parell de preguntes. O era tot el que el Barça és capaç d’oferir o a Koeman li van faltar reflexos per modificar un partit que demanava a crits canvis ràpids i substancials.
Ningú en el món del futbol no podia sospitar a l’estiu que el Barça es jugaria la vida el maig del 2021 amb Mingueza, Araújo, Pedri i Moriba a la gespa. El mèrit no es discuteix. Una altra cosa és la resposta concreta a les necessitats d’una matx decisiu. Com ha passat en ocasions semblants, la resposta de l’equip ha estat limitada i les decisions de Koeman, més que qüestionables.
La dinàmica del xoc exigia un canvi radical, l’ingrés d’algú capaç d’eliminar contraris, esvalotar el galliner i desorientar l’Atlètic de Madrid. Probablement exigia un canvi de sistema, retirar un central, jugar amb quatre defenses, utilitzar Dembélé, Trincão o qualsevol que pogués netejar defenses i llançar-se jugant-s’hi la vida. Koeman va preferir la moderació: Araújo per Mingueza després del descans i Dembélé al minut 75 d’un partit de carril per a l’Atlètic, l’últim d’una sèrie de resultats preocupants i decisions dubtoses de Koeman contra rivals de gran pes.